Cercador
Records d'una noia amb els ulls grisos
Un relat de: stramp- Compartir:
Per salvar-nos de tota
la veritat del temps
ens perdíem en oceans
de pell. Bucejàvem. I després:
"Estira els braços
per poder veure el cel!"
Per salvar-nos l'un de l'altre
vàrem caure en una tarda
de grisors mal estudiades.
Qui sap el so
de les mans quan es separen?
Tu a poc a poc,
amb rumor d'ales de papallona taronja
vas dient la distància grisa:
és tot el que ens queda
ara que ja ens hem venut els colors
i els somriures
que ahir tant ens agradaven.
Miro, defallent,
com un hivern amb cor de marbre
teixeix ara lentament
camins sense cap destí
ni més hores celebrades:
jo no el conec, i tanmateix
no puc ja oblidar
el so que fan les mans quan es separen.
Comentaris
-
noia[Ofensiu]donablanca | 23-02-2005 | Valoració: 10
'el so que fan les mans quan es separen.'
un concepte molt poètic que defineix molt bé un adéu.
hi ha qualitat
-
uOuOuuuAu...!!!![Ofensiu]Capdelin | 07-01-2005 | Valoració: 10
sabem el so de les mans que topen sportivament per celebrar no sé què... sabem el so que fan els copets falsos de mans a les espatlles interessades, sabem el so de les mans quan et colpegen la cara... però no sabem "el so que fan les mans quan es separen"... un SO que colpeja l´ànima!!! ( què wuapo, tia... què priginal, què fresc, què poètic )
"hivern amb cor de marbre texeix lentament camins sense destí..." uau! una altra!!!
no et coneixia... i ara espero desesperadament que escriguis més poemes... si no... sentiré el "so que fan les mans que deixen d´escriure"... i també colpejaran la meva ànima.
fenomenal... m´has fet un gran regal...
un ptooÓ! i una abraçada...
xcert... "quin so fan les meves mans que t´aplaudeixen a distància...?" je je je
Valoració mitja: 9.67