Records d'infantesa

m'apareix que som mes vells que les culleres de fusta, quan comencem a escriure estes coses, i quan ens agrada llegir-les. Mala senyal company. La jubilacio ens ve d'arrere.
Pero que cony es bonic no?.
feia temps que no en veia en aquella careta de xiquet.
et felicito joan

Només les escales conserven aquell bes... jo també penso que els llocs tenen ànima, sobre tot aquell on has viscut un moment important. Particularment prefereixo el present, perquè el meu passat va ser molt gris... fins que em vaig cansar.
Quina sort, per cert, que et llegeixi la teva filla i li agradi! La meva encara no sap llegir, té dos anyets encara no, espero que, de gran, li agradin els meus contes.

glòria

Com passa el temps de ràpid! Que bonic és el primer petó! Com ens fem grans! (sí anna sí, que en tens setze ja, i setze són molts)...
Doncs bé, que mai senta malament fer una ullada al passat... Encara que no poguem tornar.hi i hi ha tantes vegades en que ho desitgem amb tot l nostre cor....
Tant li fa.... El comentari ja està fet.

Hola papa, t'he trobat!! i m'he registrat ,apa!
Bueno vaig a seguir buscant a veure si trobo més papes.