Records del poble

Un relat de: Jordi Sancho
El poble és vell i sorrut
ple de cases blanques i deshabitades.
El poble és vell i sorrut
no té gents que habitin les contrades.

L'alcalde de la rectoria ja no hi és,
com el capellà, que fa temps va marxar.
Els carrers, funestos, acompanyen el suau vel del vent
mentre s'acaricia el pas, al record, de l'antiga gent.

El poble és mort, ja ho sé!
I perquè hi vas doncs, vell poeta?
El poble és el meu millor bé,
el poble, amb mi, és nou i rialler!

Comentaris

  • Meravellós, m'agrada molt.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 28-11-2014

    La meva opinió és que aquest article, un breu poema, està molt bé. Saps triar bé els sentiments i les sensacions dels pobles mig abandonats, de la gent que marxa, del sentiment de qui almenys encara estima el món rural...

    Has sabut expressar excel.lent en poques paraules uns sentiments bonics... almenys en certa manera bonics.

    Felicitats, segueix així.

    Ens llegim per Relats.

    Salut!!!

  • Ben aconseguit...[Ofensiu]
    Pispireta | 11-03-2014

    ... amb ritme i una bona cadència, m'ha agradat. Aniré llegint els teus relats i poesies!

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Sancho

Jordi Sancho

4 Relats

8 Comentaris

2418 Lectures

Valoració de l'autor: 8.67

Biografia:
Potser sóc massa tradicional,
potser sóc massa de poble,
potser sóc massa rural,
potser dic massa la veritat noble.

El poble és el millor lloc d'on ser-hi,
no us penediu, fills de la terra, d'on neixeu!
Si sou del camp, d'ell, tard o pronte, sereu!