Records del passat

Un relat de: gladia

·17 de Desembre de 1997

Estic feta una merda. No sé ni el què vull ni el que busco. Veig com totes les portes que vull obrir se'm tanquen i jo no puc fer-hi res, em sento molt impotent, tot se'm gira en contra meva.

I jo somnio en el demà, que potser serà millor o potser pitjor. I estimo sabent que no puc estimar, i busco sense trobar i ja no sé que fer. Sé que no et puc estimar i sé que mai m'estimaràs. Això em fa mal. També sé que m'estimen i jo no els puc estimar. I això també em fa mal. Jo necessito amor.

Quan et veig, se m'il·lumina el cor, i en el dia més fosc, torna a sortir el sol. Però jo sé que hi haurà un dia en que ja no tornarà a sortir el sol. I això, també em fa mal.

· 26 de Gener de 1998

Tu em fas veure un món ple d'estrelles que només brillen pels meus ulls. Tu ets el camí que jo vull seguir fins a morir. No puc imaginar-me la meva vida sense tu. He descobert que sóc capaç de tornar a estimar sense cap mena de por, que puc tornar a viure tenint algú al meu cor. M'he enamorat de tu. Cada segon estic flotant en un núvol on tu ets el guia del meu viatge.

·26 de Juliol de 1998

La solitud que m'embolcalla en aquests moments, és una mena de tristor amarga, que em turmenta, que em fa plorar, que em desespera perquè no estàs al meu costat. Els ulls se m'omplen de llàgrimes quan recordo aquest mati, què més dolç que despertar al teu costat, tocant la teva fina pell, notant el teu alè al meu coll, i els teus braços, forts, protectors, que m'encerclen i em protegeixen, i em fan sentir segura.

Però ara estic aquí, sola, sense tu, pensant què estaràs fent, on seràs, que pensaràs. Els nostres cossos poden estar separats per aquesta distància traïdora però al meu cor sempre hi ets tu, quan em llevo, quan me'n vaig a dormir, quan somnio amb tu, quan estic sola, com ara.

Es possible sentir tant amor? Per tu si, una persona que va entrar a la meva vida de cop, quasi sense adonar-me'n i que des del primer dia va mostrar-me tot el seu afecte.

Si el que sento quan estic amb tu és amor, si el que noto quan estic amb tu és felicitat, si totes aquestes sensacions signifiquen que estic enamorada, no vull separar-me mai més de tu, vull estar al teu costat, vull compartir amb tu tots els moments de la teva vida, bons i dolents, vull envellir al teu costat i saber que mai més estaré sola, que puc comptar amb tu sempre que et necessiti, perquè jo et necessito moltissim.

· 7 de Setembre de 1998

M'agradaria aturar el temps i recuperar aquest petit instant, aquest petit moment de la nostra vida, que no passes mai. Poder estar sempre amb tu, sentint-te al meu costat, abraçant-me.

No vull perdre els teus petons ni les teves carícies. No vull perdre el teu dolç alè. Per un segon, vull tornar a viure una setmana més al teu costat, dormint i despertant-me amb tu, vivint cada segon amb tu, escolant els minuts amb tu. No vull perdre el temps, vull estar tranquil·la al teu costat, només tu i jo, sols enmig del gran univers, sense problemes, sense pors, sense temors, vull viure al teu costat, sí.

El mon gira al nostre voltant i nosaltres som dos estrelles que mai s'apagaran, sempre brillarem allà on estiguem, mentre ens estimem com en aquests moments, moments plens d'amor en la foscor, recorrent la pell, descobrint un mon nou, entenent els ulls d'amor que s'expliquen l'emoció de la calor.

Quines nits d'amor, tots dos sols al nostre petit mon. Quanta passió encesa enmig de la nit, només amb la claror dels nostres ulls i els cors encesos, entenent les teves mans, els teus petons, el teu gran amor.

No vull marxar i dir-te adéu, no vull perdre el teu rostre innocent, els teus ulls brillants i aquelles paraules d'amor que surten del cor, que només sentir-les, sé que són de debò, sinceres, amb molt amor. No podria viure sense tot això, sentint una gran buidor sense tu, escolant-me sola entre els llençols freds. Aquesta sensació em fa por i em fa témer la soledat. És tan gran el nostre amor!.

La vida al teu costat és diferent, és una altra sensació que em fa sentir millor i perdre't seria molt pitjor. Tu m'obres un camí enmig la foscor que em fa descobrir un altre mon, on només hi ha el nostre amor perquè tots els actes de la nostra vida són per sentir-nos més estimats cada dia, per trobar aquella persona amb la que sentim la seguretat dia a dia i llavors no tenim por de perdre'ns perquè sabem que sempre hi ha aquella mà amiga que ens ajuda a aixecar-nos quan caiem i ens fa riure quan plorem, perquè sabem que el nostre amor és correspost, no és en va i és bo sentir-se tan estimat com jo em sento per tu.

Ets el millor que mai podria haver-me passat. Ets el meu sol enmig de la negra tempesta que em fa por. Sols amb tu puc imaginar-me una vida plàcida i tranquil·la sense por del que em pugui passar demà.

Quan sento els teus ulls fixats en mi, el mon complet desapareix i em perdo enmig d'una gran sensació de felicitat, em deixo caure en un gran llac de tranquil·litat i m'il·lumina una lluna clara i distant que em protegeix de la maldat i no em fa témer res. I les branques dels arbres m'acompanyen suaument mentre em deixo portar lleugerament per la dolça brisa de la nit que em fa moure els cabells per l'aigua i m'acarona la pell fent-me sentir esgarrifances per tot el cos.

Quan els teus llavis recorren la meva pell, el cel s'il·lumina i els ocells s'enlairen dansant al cel un ball d'amor i suau i canten una cançó d'amor que se't fica dins el cos i no et deixa pensar en res més sinó la felicitat. Les teves mans són com suaus plomes que m'acompanyen a donar-te plaer, recorrent la teva suau pell, el teu cos apressant el meu, l'amor d'una càlida nit d'agost, l'esperança, tota la vida al teu costat.

·8 de Setembre de 1998

Avui volia veure't, només estar una estona amb tu. Els dies de la soledat em mortifiquen i no puc aguantar-ho. No has volgut estar amb mi, no has volgut que vingués, un cop que podia venir. M'has amargat la tarda, no he pogut assaborir d'aquest dia. No vull telefonar-te, no vull parlar amb tu. Vull que passis el que m'has fet passar a mi, m'he sentit rebutjada i m'he sentit molt malament.

· 8 de Setembre de 1998

La nit ja arriba i et trobo a faltar. Aquests llençols son freds recordant el teu cos al meu costat. La nostàlgia s'apodera de mi i les llàgrimes comencen a sorgir dels meus ulls. És tan dura aquesta soledat! I l'espera, el dia que ens tornem a veure, quan? En moments com ara, només espero a estar al teu costat, abraçada a tu, fonent-nos en un llarg petó...

Escolto una cançó d'amor i m'adono que cada cop t'enyoro més. Sí, un altre dia al teu costat, sí. I és ara, en aquests moments, que m'adono que t'estimo molt, com mai no he estimat a ningú i no m'agrada estar separada de tu tan de temps, és terrible.

Només tinc quatre fotos per recordar-te i les paraules d'amor que resten dins el meu cap. D'aquí pocs dies marxo i una nova vida començarà per a tots dos. No sé quin futur ens espera, no sé que ens prepara la vida, només sé que tinc molta por de perdre't i notar com t'allunyes de mi.

Tu dius que res canviarà i que seguirem estant junts, però a mi em fa molta por. Jo no volia que res canviés i d'aquí una setmana res serà igual. T'estimo i no et vull perdre.

No sé què faria sense tu, no puc imaginar-me la vida sense estar amb tu. És massa temps junts, compartint moltes il·lusions i portant-les a terme, vivint penes i alegries, ajudant-nos mútuament a superar les traves de la vida i a esperar un dia millor que el d'avui, allunyant les pors de tots dos i assaborint el fruit del nostre amor.

És terriblement dur estar tan lluny de tu després de la setmana viscuda tots dos junts. I ara què? Records imborrables a la meva ment, sensacions que encara duren per més que passi el temps, i les teves paraules...

Com puc viure sense tot això, com? Com puc aguantar dia a dia sense saber què fas, amb qui estàs, què penses, què recordes de mi? No, no m'agrada. Només pensar que m'estimes tan com jo, ja m'alleugera una mica però el desig d'estar al teu costat és més fort i em fa molt mal, i és un mal que va directament al cor i no em deixa respirar i em fa plorar i tinc ganes de cridar el teu nom i que estiguis aquí...

El sol brilla lluny, enllà les muntanyes,
i em recorda dolç amor, estones passades.
Tots dos junts passejant, encara de matinada,
tots dos junts passejant, la mà agafada.
La lluna resplendeix, quina dolça claror,
il·lumina la foscor i també el meu enyor.
Perquè aquest patiment que m'ofusca totalment?
Aquelles nits d'amor estan a la meva ment.
I no ploro, no que se'm fa malbé la pell,
i no ric tampoc, el somriure no és present,
només canto tendrament una trista cançó
que em porta al teu costat i em fa un dolç petó.
I per fi arribarà aquell dia esperat
i no haurem de témer més estar separats.

08/09/98


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de gladia

gladia

13 Relats

19 Comentaris

20577 Lectures

Valoració de l'autor: 9.13

Biografia:
Fins ara no m'havia atrevit a mostrar els meus escrits a ningú, em feia vergonya, els volia tenir com a un secret meu. Però m'he atrevit i aquí els teniu. Alguns dels relats són relativament vells, els vaig escriure en plena adolescència i crec que va ser una etapa molt bona per treure tots els neguits i les pors. En la meva ment formen part d'un llibre anomentat "Històries senzilles per a gent intranquil·la". Espero que us agradin i tan si és així com si no, comenteu-los, si us plau, no sabeu la il·lusió que em fa saber la vostra opinió. Si voleu contactar amb mi no ho dubteu: cargolada@hotmail.com