Cercador
Records de fang
Un relat de:- Compartir:
Com qui s'espolsa l'oblit,
de nou, de sobte atent
desglossa l'imperi
dels camins recorreguts.
Adés i ara, la desconeixença
el perd en una identitat
retrobada, distant,
malgrat que mica en mica
redreça les imatges
que des de sempre el formen.
Oh, com voldria
contrafer els versos
que li descriuen la vida.
Però el temps només avança
en un sentit,
i el desig el perd.
Bruscament ell,
mirall immaculat de clara empenta,
regira en els baguls,
cercant plaers,
obviant els planys,
embrutant el vidre
d'amnèsia consentida.
Comentaris
-
Records de roca, resistents. [Ofensiu]Unaquimera | 12-10-2006 | Valoració: 10
No tinc manera de saber si encerto, però per a mi aquest relat té una estructura circular, que retorna sobre sí mateix: comença parlant de l'oblit en el primer vers i conclou a l'últim amb una amnèsia consentida, sinònims que emmarquen el poema en paral·lel.
En mig, pinzellant la tela de fons, els camins ja recorreguts o l'empremta del passat, la desconeixença, la distància, el pas del temps, les recerques de plaers i la desmemòria de dolors anteriors.
Un bon poema sobre una dualitat que m'atrau especialment: memòria i oblit, records i futur, present i passat.
Tornaré a llegir-te aviat: no t'oblidaré, perquè el plaer de la lectura persisteix.
Ara, però, t'envio una abraçada ben rodona per celebrar que t'he descobert com autor/a,
Unaquimera
-
Fantàstic![Ofensiu]Arbequina | 31-08-2006
I no de fantasia, sinó de meravellà; és meravellos aquest poema. És un tema que mil cops m'ha rondat el caparró, sempre, però, infructuosament, i ara llegeixo sorprés com te n'has sortit... amb una elegància inaudita, fent un poema bellíssim.
M'encanta llegir la teva poesia.
Una abraçada.
Arbequina.
Valoració mitja: 9.33