Records d'ahir

- Tres parells d'espardenyes, amb cintes de tots colors que junt amb unes sandàlies i unes sabates bebè, es tirava tot l'estiu, es curiós com me'n recordo la il·lusió que feia, quan anava amb l'avia a encarregar-les a cal Magret de la plaça de la església de Guissona... Mentes parlaven, l'avia ho recordo be, advertia que les féssim ben fortes, perquè aquest bitxet ho trenca tot, ami m'encantava mirar com feia les espardenyes, això volia dir que havia estat mirant molta estona, l'espardenyer valença d'un rotllo de trenet plana d'espart, començant a posar-la pel centre del peu anant donant voltes per engrandir-la, quant ja arribat al pont del peu encongeix i acaba de fer-la colocant després al davant una lona rústica (la peça que passa per sobre el peu i el taló) passant la trena d'espart per tot el vol i fent un punt de trau i ja te llesta l'espardenya a punt de posar-hi la cinta. L'espardenya esta feta!
Cal Magret encara i és en aquelles voltes de la plaça de la església, avui en dia hi ha els nets, quan hi passo em sembla que encara hi dono la mà petita i rodona a l'avia, i passàvem per anar a casa sota aquelles voltes de la plaça, tan estimades, totes desiguals, unes rodones altres en punta d'un gòtic tardar, també a l'altre costat de la plaça s'aixeca la gran església col·legiata. I si venera com a patrona la verge del claustre (escultura romànica de pedra del segle XII) així com també Sant Armengol, que sent bisbe de Lleida, va aconseguir treure els moriscos de Guissona, amb una gran lluita cos a cos.
Aquells diumenges que ens posàvem tan modades per anar a l'ofici, les portes de l'església ja eren obertes, de lluny, l'orgue es feia sentir, un bon organista em feia cantar i riure, les musiques que sonaven entre mig d'esglatx esperaven els aguts, era musica barroca, gràcies a mossèn Joan que era un gran organista.
Passejant pel carrer Empedrats es un encant i flaire l'olor que surt de les cases, l'olor de figues , de raïm, de panses, de vi i de ratafia, això fa una olor com no n'hi a igual, i pensar que els fonaments de les cases son romanes i perquè no ibèriques... aquestes nostres cultures que nosaltres representem.
Alguna tarda fèiem una visita a la font, que la presideix una capelleta de la mare de deu de la salut, es. Contemplant el gran conjunt de pedra jo diria que es del segle XV. De front a la font i llueix una gran arcada, i dins una mica mes allunyat hi ha la gran pica d'aigua que la reguen sis dolls d'aigua sortint d'unes carotes de bronze, a l'altre costat també hi ha una altre pica amb sis dolls una mica més petits, que estaven dedicats a rentar verdures, darrera d'una altre pica amb tres dolls més estava dedicada per als animals, i l'aigua sobrant, anava a parar en dos safretxos molt grans. En aquesta font sempre hi havia visitants que bevien aigua per curar els seus mals, es desencadenaven unes converses bastant interessants.
Per anar cap a casa creuàvem el portal de l'àngel, una arcada barroca, que ens feia una mica d'ombra, Guissona estava tota emmurallada, crec que hi havia cinc portes, actualment en queda una, com es que de lo bonic en queda poc?

Continuarà....