Cercador
Recordes, Clàrius?
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Recordes, Clàrius, aquell peluix de color verd anís que tenia el teu germanet, en Cosme? El típic peluix lleig de mala qualitat que toca a les fires d'estiu. I que el té tot quisqui. És clar que pitjor, molt pitjor, hagués estat la nina! Recordes, Clàrius, el de la tómbola, amorrat al micròfon, amb la cantarella repetitiva per enganxar la gent a comprar números? "! A ver a quién le toca la chochona, a ver a quién le toca la chochona!" Ara es dedica a vendre melons mig d'estranquis. L'estiu passat vaig sentir un altaveu al carrer: "Hay un camión cargado de melones en la puerta de su casa, hay un camión cargado de melones en la puerta de su casa!" La imatge intimidava, com un avís de guerra. Em vaig sentir obligada a comprar-n'hi. Durant la setmana vaig acabar cantussejant als fills: " Hay un melón cargado de camiones en la casa de su puerta!" Fins que tornava, tornava aquella veu potent i m'omplia la nevera de melons i en menjàvem cada dia a cada hora d'àpat i de no àpat i ja regalimàvem babaies de suc de meló. Afortunadament, Clàrius, va arribar la tardor i el camió va deixar de passar. Nosaltres ens vam traslladar a l'adreça actual, la que et vaig fer saber i des d'on t'escric. Espero que vinguis, Clàrius, de debò. Hauran passat vint anys!
Havia perdut el fil. T'estava parlant del peluix. En Cosme el va batejar Dolç Pesat. Oi que ho recordes, Clàrius? S'ho mereixia. Pesat, pesat, pesaaaaaaaat! Aquell nino era el de moda i estàvem farts de veure'l reproduït a camisetes, penjolls, arracades, bolsos, ulleres de sol, llibretes...aquella odiosa fusió d'osset-conill-ratolí que agradava tant i tant. Nosaltres li teníem mania. I per això, quan se li va descosir un xic el nas i en va penjar un fil de color verd menta, doncs vàrem decidir deixar que pengés i que fos una candela exagerada provocadora de fàstic envers en Dolç dels nasssos. En Dolç Pesat no aconseguiria mai estar dalt de tot de la piràmide de peluixos preferits i es quedaria lligat a la barana del llit. Quan fèiem parlar els peluixos, tot jugant, ell simplement emetria un so gutural d'emprenyat, usant únicament la lletra "a". Nosaltres: "Dolç, pesat!". I ell: "aaaaaaaaaaaaaaah!".
Segur que ho recordes, Clàrius!
Havia perdut el fil. T'estava parlant del peluix. En Cosme el va batejar Dolç Pesat. Oi que ho recordes, Clàrius? S'ho mereixia. Pesat, pesat, pesaaaaaaaat! Aquell nino era el de moda i estàvem farts de veure'l reproduït a camisetes, penjolls, arracades, bolsos, ulleres de sol, llibretes...aquella odiosa fusió d'osset-conill-ratolí que agradava tant i tant. Nosaltres li teníem mania. I per això, quan se li va descosir un xic el nas i en va penjar un fil de color verd menta, doncs vàrem decidir deixar que pengés i que fos una candela exagerada provocadora de fàstic envers en Dolç dels nasssos. En Dolç Pesat no aconseguiria mai estar dalt de tot de la piràmide de peluixos preferits i es quedaria lligat a la barana del llit. Quan fèiem parlar els peluixos, tot jugant, ell simplement emetria un so gutural d'emprenyat, usant únicament la lletra "a". Nosaltres: "Dolç, pesat!". I ell: "aaaaaaaaaaaaaaah!".
Segur que ho recordes, Clàrius!
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435822 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com