Recordes, ai!

Un relat de: Toni Arencón Arias

Recordes, ai! Ombres de l'amor perdut.
La força que t'arrossegava amb tenaç obstinació,
els seus ulls, negres, prohibits, univers d'harmonia,
els teus anhels, diletants, cor d'agonia,

Recordes, ai! Ombres de l'amor perdut.
El foc sense flama, la música sense instruments,
l'esperit aclaparat, enriquit, ardent, fugitiu tenaç,
flor engroguida que torna a verdejar.

Recordes, ai! Ombres de l'amor perdut.
La crida que atrau el plaer i el dolor.
l'oblit, l'oblit, l'oblit, l'oblit...
l'oblit oblidat al calaix de l'oblit,

Recordes, ai! Ombres de l'amor perdut.
Blanc i negre, vida i mort
la teva ànima amaga el record. Però tu... Recordes, ai!
Ai! Pobre i trist, orfe cor!
Recordes, oi?

Comentaris

  • Josep Ventura | 23-02-2013 | Valoració: 10


    Aquesta iniciativa de RDQ es una manera de descobrir una mica mes el que
    s’amaga dins de relats en català.
    No havia llegit cap poema teu i després de llegir- los tots em dong conte
    del que m’avia perdut. Et felicito per saber arribar a l’anima de la poesia
    Salutacions
    Josep




  • Preciós i emotiu poema.[Ofensiu]
    Núria Niubó | 22-12-2009 | Valoració: 10

    Preciós poema de records i enyorança. Qui no té records d'un amor perdut !
    M'ha emocionat aquest poema, ens mostres un esperit que és resisteix a l'oblit.
    És com un crit , un clam per demanar la carícia de saber que el teu record encara persisteix.
    Espero que sí, que et recordin, segur que sí !

    T'anomenes " pobre poeta amb peus de fang" , jo et voldria donar la benvinguda a RC , i desitjar-te que trepitgis fort en la poesia i ens regalis amb més poemes com aquest.

    Gràcies pel teu comentari, m'ha agradat molt.

    Que les Festes Nadalenques et siguin plenes d' AMOR .
    Una abraçada de Llum,
    Núria

l´Autor

Toni Arencón Arias

34 Relats

216 Comentaris

202654 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Toni Arencón i Arias
Nôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII

El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."

Col·laboro a:

Lo Càntich
Lo Càntich
www.locantich.cat

Revista digital de literatura, art i cultura

On esteu convidats a participar-hi

* * * * *


De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".

Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.

* * * * *


"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa"

Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu


* * * * *


LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS

* * * * *