Recordar...

Obrim la porta, l'olor de resclosit ens dóna la benvinguda. Avui, avi, torneu a la que havia estat casa vostra tota la vida, la que vau abandonar fa vuit mesos a cavall d'una ambulància. Us fa por la tornada. Cap de nosaltres sabem perquè, però no és un retorn per sempre, tranquil, sinó que és una retrobada que durarà unes hores. La casa recobre vida. La xemeneia ja treu fum i en David i jo (dos dels quatre néts) ens encarreguem de fer pujar persianes , la llum és font de vitalitat! Mentre en Joan, el fill petit, posa ordre a l'hort la jove prepara el dinar i jo m'aïllo del "món" a la saleta. Recordo que quan era petita em feia por pujar-hi sola aquí, a la segona planta, era com si el silenci amagués sers fantàstics, mai abans hagues pensat trobar-me aquí reflexionant, deuen ser els follets que m'atemorien de petita els que ara em donen la benvinguda. De fet he pujat aquí per estar tranquil·la i poder estudiar biologia, però no puc, me'n vaig pels núvols recordant els estius passants en aquesta casa, quan estàveu bé i em veníeu a despertar per anar a regar; obro la dinestra (com feia a les matinades) i em deixo endur per l'aire fresc quan us veig quiet observant el jardí que comença a despertar despés d'un hivern fred. Està cuidat, no tan bé com l'arreglàveu vos, però és el preu que es paga per viure a ciutat.
Des de la finestra estant tanco els ulls i sento rialles, veig una criatur corrent amunt i avall, amb esperit encuriosit, entre les plantes mentre el seu pare, amb un marrec a coll, li explica quina és quina: clavells, gardènies, rosers, dàlies... De cop apareix l'avi amb la forca, estava fangant a l'hort i els saluda iniciant així la "revisió" a la família. Tot d'una es sent una veu "Nois el dinar és a talula!", obro els ulls, això ja no és fruit de la imaginació que m'havia portat dotze anys enrera, sinó que és ma mare que m'avisa que s'ha acabat l'hora de recordar, de deixar-me emportar per l'esperit d'aquesta casa.
I és que, tot i que el foc es vagi apagant poc a poc, sempre serà foguera mentre la poguem recordar com era.

19/02/2006