Recordant al meu pare!

Un relat de: Ferran de Montagut

Li sortien les lletres dels seus pensaments, recordo que venien a veurem tan a ell com a mi les fades. Hi cantàvem junts mentre jo amb el micròfon a la ma encara nena entonàvem cançons suaus i dolces, somnis de cavallers valents de contes de fades i de dracs que es cruspien a les princeses.
Junts vàrem inventar noms pels seus poemes, també jo li feia al pare bons menjars de nena i també pintava aquarel·les, mentre somniava la teva cara oh! Pare meu estimat, també per les nits veia el cel estrellat milions d'estrelles que anaven canviant de lloc per a despistar-me.
Mentre tu pare meu escrivies aquells bonics poemes jo feia ratlles a les portes de la casa vella, per anar veien com creixia, avui han passat molts anys d'allò, dels meus records de nena les ratlles ja s'ha esborrat d'aquella casa ja no en queda res.
També recordo que feia cases per les formigues, vaig voler fer-me una corona de llorer mentre des del balcó del teu estudi veia les ones de la mar, escoltant la fresa d'aquell mar blau i verd, de mes gran vaig saber que aqueix mar seria una tanca entre tu estimat pare i jo, que vas anar lluny de mi i d'aquell mar.
Prop, mol prop hi avui encara fresques les empremtes i els records d'aquells nostres jocs jo que porto d'amunt meu els teus gens, qui podia imaginar que algunes partícules del teu ésser vindrien a viure a ma casa de Vilassar.
Potser algun jorn buscaré les teves empremtes i les meves marques en aquella vella porta de la casa vella on els dos cantàvem, jugàvem i érem feliços mentre tu escrivies aquells bonics poemes. Explicaré als meus fils al Nil hi ha la Paula els teus nets, que de nena vaig ser molt feliç al costat teu pare, que no vaig conèixer l'àvia, la teva mare, aquella que tu sempre em deies que era en vida una dona excel·lent, però abans que res em treure les sabates hi entraré descalça per impregnar els meus peus d'aquella flaira que encara deu quedar dins aquella vella casa estudi o pare, obriré la porta hi em silenci respiraré el passat, entraré suaument per a no despertar la casa, impregnada d'aquells vells olors... Hi quant surti el sol pel matí, esperaré veure com treus el teu cap pare per aquell vell cancell.
Fi

Ha sigut un relat per en Ferran de Montagut, escrit avui 23 d'Agost del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! (Aquest relat verídic es dedicat a la meva filla Karina, avui una dona feliçment casada i mare de dos nins preciosos)
E-Mail: els_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.
Ma filla Karina en la casa vella amb el micròfon i de mes petita. D'això molts anys han passat. El teu pare que t'estima Ferran Mujal i Naspleda

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

281 Comentaris

732401 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)