Recordan-te

Un relat de: RainBow_CoLouRs

L'altre dia, havia d'escriure un monòleg, vaig repensar-m'ho molts cops, però al final vaig decidir fer-lo del primer dia d'institut.
Ara, no sé si l'hauria d'haver fet...
Vaig començar, explicant detalladament aquell dia, en que encara et veia, en que encara parlava amb tu, quan tenia l'esperança de que tu i jo... seriem quelcom més que un simple somni.
I ara, penso i me'n adono de com tot a canviat, tan sols et veig, no em parles, no sé res de tu, i no perquè no ho hagi intentat, sinó, és com si la vida ens hagués separat, i no entenc el perquè, no entenc com, el que es va encendre en un mes, el més important de la meva vida, s'hagués acabat i hagués desaparegut tant fàcilment.
Són tants els records d'aquell temps, però quin temps? Tan sols són dos anys...
Dos anys que he anat passant al teu costat, i veien com em miraves, i no em deies res, veient com m'observaves de lluny, però no et dignaves a parlar amb mi.
Per que sé que m'estimes i no et tinc aquí?
Es rar si més no, i ara, tots els esquemes se'm trenquen, la meva vida mirant al futur, tan sols sé si existeix.
Per recordar-te he de mirar al passat, i mirar molt endins del meu cor, per trobar aquell raconet d'on mai te'n aniràs.
Necessito que algú em digui que estaré amb tu, no m'importa el dia, ni l'hora, però necessito saber-ho.
M'intento enganyar estimant d'altres, però de què em serveis, digues?
Per acabar, i seguin-te recordant?
Sempre el mateix camí, sempre... igual.
Certs cops penso, que potser tot era una mentida, imaginacions, com sempre, m'intento enganyar a mi mateixa, per no fer-me mal, o per no mirar la realitat, però miro enrere i et veig, veig com em miraves, veig com em parlaves, i veig el teu somriure omnipresent, aquell somriure que em feia fer figa les cames, però que alhora, em feia saber que eres allà, i que hi series per sempre.
No sé si això es farà cert, tampoc no em vull enganyar a mi mateixa, dos anys i mig, ja son molts, i a vegades es fa infernal.
Bé... no ho sé si tornaràs, si em parlaràs o si el teu somriure actuarà per protegir-me, no ho sé, però ho seguiré somiant...

Comentaris

  • Somniant amb ella.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-03-2019 | Valoració: 10

    Bon relat RainBow, que m'ha agradat llegir. És un relat (prosa-poètica) que està de categoria i tens bona mà per a relatar les teues vivències del record.
    Una salutació...
    Perla de vellut

    P.D. Doncs el títol, hauria de ser: Recordant-te. (Crec que li falta la t final), no passa res, però...

  • Hi ha algú?[Ofensiu]
    Kimera | 05-12-2016

    :)

  • ... veig que no sóc la únika ...[Ofensiu]
    Somnikat7 | 30-01-2006 | Valoració: 10

    "I resulta que tot ha estat una farsa? una mentida?un somni d'aquells que et fan somriure?un esperança q potser ara ja serà el moment de ser lliure x estimar-lo?de veritat que tot ha semblat tant possible que ho has volgut perdre i no tocar-ho?encara penso en quan el vaig veure obrint la porta tant sorollosament cm cada tarda, cm cada estímol dl meu cos, cm cada cop q vull mirar-lo però giro cua, cm cada pas que tinc per tocar-lo i no ho faig, cm aquells dies q en parlavem...em donaves esparances a q era possible..i no! vas donar-m'ho tot i ho vas perdre en un sincer " crec q no et correspondria..., així va ser q ho vam pedre tot... "cm amiks""....deies això..., 1 no volies perdre-hi +, q volies q t'ho prometés..., però no ha sigut mai fàcil x mi, encara q encara conservi l'amistat casi cm la del principi..però només amistat...i jo creia q em podries donar +,...i ho accepto..pk no el vull perdre...."

    Aixxxxxxxxxxxxx...! quina ratllada q porto, i ho he engagat en aquest comentari..encara q no va x tu, es clar...només era per agraïr-te q m'has fet despertar molT, pk veig q s un a cosa tant havitual, però tant dolorosa... Somniar i veure q no és possible, tot i tocant-t'ho i allunyar-se seguidament...

    Merxii!!

    I felicitats per tots els teus relats, continua ecsrivint d'aquests i mts altres temes, que m'encanta i veig q no perd-ho el temps llegint-te...q va!!


    Nina

  • Per molts anys!!![Ofensiu]
    Gorwilya | 16-01-2006 | Valoració: 10

    Feia temps que no em passava per aquí, i quina millor data que la del teu aniversari... ;P Gràcies pels comentaris que m'has fet!!
    Espero que hagis gaudit molt d'aquest dia i ho hagis pogut celebrar amb els que més estimes, i amb tots els que volies fer-ho! Vinga, un anyet més gran ja! Poc a poc va passant el temps... ;)

    Aquest relat encara no l'havia llegit, i t'he de dir, que com la resta de coses que has escrit i penjat aquí, és molt bonic!! I expressa molt de sentiment! Llàstima que sigui de tristesa, però tot i això un escrit preciós, ple de sentiments de melancolia!
    Llegint aquest relat és quan es podria aplicar una dita que em van dir fa poc, i és la següent "No s'ha de mirar enrera ni per agafar embranzida!" A partir d'aquí fes el què vulguis amb ella! Si no té massa sentit, és perquè l'he adaptat del castellà... xD

    Petons noieta!!

    Gorwilya

  • passen els anys...[Ofensiu]
    SinKaLip | 29-11-2005 | Valoració: 10

    passen els anys i no oblides... passaran més anys i no oblidaràs... i els anys i anys i panys serà el temps que triguis tu a atacar.
    amb sinceritat... a mi m'ha passat fa ben poc. Un petó

  • Entra...[Ofensiu]
    NoKia | 11-11-2005

    Aquí nina :P
    No et comento el relat, no tinc temps... puf
    Molts petons, i vagi tot molt bé!
    Ja saps on sóc... on som ;)
    T'estimo!

    NoKia

  • bé..[Ofensiu]
    Berenice | 11-11-2005

    em recordes a mi exceptuant lo de l'economia i les ciències polítiques :P

  • m'agrada la foto..[Ofensiu]
    Berenice | 11-11-2005

    i el relat
    hola bonica ;) en primer lloc, dir-te que si l'has feta tu, la foto, ja estàs tirant cap a la fotografia de cap :P I sinó, si t'agrada la fotografia, també eh? xD però és especialment bonica.. m'encanta.. com en Capdellín, no em canso de mirar-la.

    Pel que fa al relat....
    buf. No entenc ben bé on ha anat el personatge en qüestió.. dedueixo que ha marxat pel que sigui lluny d'on ets tu..
    A mi no fa pas massa em va passar una cosa semblant.. tot i que la distància no era física, la qual cosa (Crec) que és pitjor..

    De vegades, els tabús, les pors i les inseguretats, la covardia o qualsevol altra història d'aquetes complicades actua de barrera sòlida i brutal davant dues persones que s'estimen i volen estar juntes..

    Jo en el fons crec que si s'intenta i la cosa no pot ser, és que no havia de ser..

    cada acció o no-acció té repercussions futures i ens dóna noves oportunitats que amb un altre camí escollit no tindriem.. així que endavant, xiqueta.. a fer moltíssimes fotos, música, dansar..

    ostres, em recordes a mi fa un parell d'anyets :D

    un petonet

  • amor...[Ofensiu]
    Capdelin | 09-11-2005 | Valoració: 10

    d'insti, amor de quinze anys, amor amb colors per definir encara, provisionals, de vegades unilaterals, agegantats per una sola mirada, castells que aixequem per sentir-nos estimats i que cauen sense grans onades... amor no raonat, instintiu, suposat, engrandit per la necessitat de ser estimats com sigui... amors i desamors sense motius... dolen!
    què bé que hagis tornat, hi havia un buit en el puzle de la poesia...
    un petó i una abraçada!!!

    La foto.... bestial, suggerent, cent per cent art i dansa... no em canso de mirar-la!!!

  • felixitats![Ofensiu]
    _shamandalie_ | 26-10-2005

    i recorda akells temps, i maleeix que no hi siguin ara, però no t'abandonis "viu la vida com si avui fos l'últim dia" i rekorda lo feliç que eres i lo feliç que ets ara també, pk hi ha tantes koses.. i perke el teu perfil té tota la raó dl món ^^
    no oblidis xo no tobsessionis, segur que hi ha gent que t'estima moltissim i que t'ajuda amb tot el que sigui, valora el k tens! =P
    ah! i kina foto mes xulaaa l'ull akest!^^ jo tb tink 14 anys xDD
    apa felixitats esta mol kurrat!

  • Collejon....hehehe[Ofensiu]
    instants | 26-10-2005 | Valoració: 10

    Les paraules i els records són bons amics.
    La fantasia i les il.lusions son amants inseparables.
    La veritat del teu cor és dins teu, només vos podeu obrir-la, escurçar-la, llençar-la, estimar-la.
    La por en no creure en un mateix fa que, a voltes, ens agafem a aquell refugi del passat, a aquella imatge d'algú que ens ha sapigut entendre i que, sense nosaltres voler-ho, la vida ens allunya. La vida és molt més sabia del que hom creu, ara, s'ha de tenir valor per a escltar-la, però no escoltar-la i justificar-nos, sinó escoltant-la amb el cor obert, sabent que ens pot fer reviure ferides i tancar-les. Avegades però, em dóna la sensació que ens agrada viure amb les ferides obertes i sagnants, i ens fa por tancar-les.

  • Continua somniant...[Ofensiu]
    L'escriptor mediocre | 22-10-2005 | Valoració: 10

    ... que potser es torna a fer realitat.
    Ja ho diu una cançó, que el primer amor és el verdader (en castellà rima i queda millor). No puc aconsellar-te gaire en aquest temes... només puc donar-te el meu suport. Esperu que tot se solucioni tal i com tu vols.

    Un abraçada,
    Juseph

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: