recorda el darrer bes

Una nit tranquil·la, qualsevol.
Lluny d'aquesta ciutat,
que em pot,
que em venç.
Lluny de tu,
dels nostres somnis de futur,
somnis en comú.
Senc ben lluny el trànsit de la ciutat
el soroll rutinari, estresant.
Ja poc m'importa,
ja he perdut l'esperança,
ho he perdut tot.
Les cadenes que em mantenien viva
s'han oxidat, han desaparegut.
I sols em queda el buit als meus peus...
Qui t'anava a dir que tindries raó?
Qui t'anava a dir que realment
ja no em tornaries a veure més?
sols et demane que no oblides el darrer bes...