Record d'un quadre

pogut palpar un aire fred i solitari, un espai d'absències, no sé perquè, però és el que m'ha provocat aquest poema... He pogut respirar-lo, sentir-lo, trobar-me dins dels versos...

T'estic descobrint, tot un plaer

Thalassa

amb el comentari que ara t'escriuré. No: no estaré a l'alçada del que t'acostumo a comentar. I no perquè els anteriors siguin magnífics (en cap moment pretenc insinuar això), sinó perquè aquest l'estic fent en una esgarrapada.

No tinc temps.

Però tinc la necessitat de comentar-te.

"Record d'un quadre" ens parla, primerament, del comiat. Però ens diferencia entre un comiat que no separa les persones ("perquè es retroben / en l'abraç dels silenci"), i un comiat que esdevé allunyament ("l'esguard d'indiferència / que cada dia / escurça les paraules / i allunya les petjades").

I conclou amb una comparació molt ben trobada, una bella imatge: el quadre antic que ens parla des d'un passat que, tal volta, no hem viscut.

I certament, els adéus mai no són iguals. Hi ha comiats per a cada persona i per a cada situació. Però el que en queda sempre és la memòria, el record. El record d'un quadre.

Salut!

LLIBRE

PD.- Xatejar? Tens correu electrònic disponible?

Però escultural l'última estrofa. A vegades, mirant fotos molt antigues de gent que no sé amb prou feines ni qui són (l'àvia de moltes encara se'n recorda, però no de totes), tinc la sensació que descrius; aquells ulls que em miren des de tan lluny en el temps, des de tan a prop en l'espai, fan reflexionar irremeiablement.
Enhorabona un cop més!

M'encanta la teva poesia, curta i precisa,
felicitats.i fins aviat.
manuel
PD. gracies per el teu comentari.