reconciliació

Un relat de: Capdelin

Al carrer
he trobat foc encès

i al terra,
dispersades pel migjorn,
les cendres de les paraules
que mai et vaig dir.

La teva casa tan a prop,
el teu cos... tan lluny!

El sol implacable
es va pondre abans d'hora.
Potser no ens vam trobar
en l'abraçada justa
i en el petó precís.

Has tancat la finestra
mossegada de sol,
la roba blanca del teu balcó
ja l'has posada a dins,

però,

encara hi ha llum
a la teva cambra...

Comentaris

  • no seria el moment...[Ofensiu]
    Musical | 22-11-2006 | Valoració: 10

    Però, encara, hi són"...les cendres de les paraules que no (et) vaig dir."
    No et canses de tant observar-la en silenci...Quan serà el moment?

  • Yuna | 22-11-2006 | Valoració: 10

    Sort tenim.. que més tard o mes aviat torna a sortir el sol i de nou amb ell, tornen les il·lusions fins a nou trencar-se el dia ...

    Molt maco.. com sempre ;)

    Txell

  • Un poema...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 19-11-2006 | Valoració: 10

    ... que ha fet sorgir en mi un somriure ple de tendresa. Fas servir paraules tendres que acaronen dolçament, tot i que sovint les combinis amb una ironia subtil que m'encanta. De la barreja d'ambdues parts de tu mateix crec que en surten aquestes meravelles que ens regales i que gaudim plenament.
    Gràcies pel comentari tant carinyós que em vas fer a un dels meus relats. Támbé és el meu preferit, tot i que s'hi afegeix el fet que el vaig escriure pensant en una persona molt especial per mi.
    No paris d'escriure....
    Un peró i una abraçada (rés de poquet, jeje)

  • M'encanta[Ofensiu]
    Azalea | 19-11-2006

    trobar poemes com aquest, que en un dia apagat com avui, és capaç d'arrencar-me somriures des de ben endins... que és capaç de fer-me sentir, una vegada més, aquest afecte especial cap a la poesia... Ets capaç de convertir els pensaments, els sentiments, les sensacions... en bellesa poètica en estat pur. Gràcies per alegrar-me el dia tant sovint... encara que ho facis sense adonar-te'n i sense voler.

    Un dia estrany

  • Res acaba....[Ofensiu]
    Noia de vidre | 19-11-2006 | Valoració: 10

    Amb la teva part irònica i boja dibuixes somriures, però entre versos com aquests descobreixo una ànima ferida i dolça de POETA. Enganxa i em menge, fins acabar d'acariciar l'últim punt del poema...
    Increïble i fàntastic senyor vidrier!
    Portes una cosa dintre, alguna cosa molt especial la qual fa que les paraules, els versos i els poemes quedin reflexats sota les mans.
    un peto molt fort de vidre tallat de colors!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1301609 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )