Reclusió

Un relat de: Alba L Magro
La persona perduda enmig de la selva de sorra. Arbres de terra per sostre que eviten l'entrada dels rajos solars. Rius de pedra que recorren el territori amb un no-fluir constant i mesurat. Orquídies que decoren el sotabosc desèrtic amb una bellesa diamantina. Ocells de marbre que no emeten cap so a part de l'eco dels càntics dels seus avantpassats.

Sola i única, la persona camina entre l'espessor del que és inanimat cercant una peça capaç de reactivar l'activitat d'aquest món.

Fa molt de temps, va decidir prendre la decisió de tancar-se dins aquesta selva morta per la por al dolor que li podria portar el riu si desbordava, o el sol si mai no la cremava viva fent d'ella una foguera ardent. Por de la pròpia acció a talar els alts arbres o de menjar-se els ocells; de crear destrucció. I així fou com l'aigua que corria lluent i clara es congelà, els arbres que bategaven al ritme del vent es tornaren terra i els ocells foren petrificats i silenciats. Al principi va ser fàcil, més del que s'esperava. Res canviava al seu voltant, creia que havia aturat el temps, que els rellotges inexistents havien deixat de córrer, però s'enganyava. Amb el pas dels anys s'adonà del seu error. Jugà a ser Prometeu i s'equivocà. La persona envellia sense viure, admirada de la bellesa de les coses sense prendre'n part. Trigà a ser conscient que era ella qui moria sense viure.

Evitant fer-se mal amb el que l'envoltava es tancà en sí mateixa. S'embotí dins el seu cos i només hi trobà una selva desèrtica. No ho sabia, però ja només podia esperar la mort. La por és l'instint que limità la persona.

Reclosa dins el seu món intern atemporal; buida de records, sentiments i llenguatge, s'adonà d'un fet: que ja no podia dir-se a sí mateixa persona sinó cosa. Esdevingué una figura més del museu on només hi ha parets, sostres i terres sense color; on tot vol dir no-res i on tothom que hi entra ja no en pot sortir.

Comentaris

  • Un relat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 09-09-2011 | Valoració: 10

    ...punyent, aspre, molt meditat encara que t'hagi sortit de dins sense fer cap esforç. Moltes vegades ens passa com la teva protagonista, ens tanquem "La por és l'instint que limita la persona". Si és aquesta por malaltissa la que no deixa que tornem a veure els que ens envolta ple de colors, de cels blaus i de núvols blancs com la neu. En fi si poguessim tancar el botó de por i deixar tan sols el de prudencia potser seríem més feliços.
    Una abraçada i benvinguda a relats.

l´Autor

Foto de perfil de Alba L Magro

Alba L Magro

4 Relats

3 Comentaris

2219 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Senzillament dir que sóc una noia a qui li agrada escriure.

Vaig trobar aquesta web una mica per casualitat i vaig pensar en penjar-hi algun escrit. No sé pas si algú els llegirà mai o si arribaran a agradar, però imagino que és millor tenir-los aquí que no tancats a casa...

No sé amb quina freqüència recordaré de penjar els textos, per si de cas aquí deixo un link al meu blog, on hi penjo escrits, fotografies, textos d'opinió (una mica el que ve de gust).

http://www.jardivoramar.blogspot.com/

Últims relats de l'autor