RECITAL ÍNTIM

Un relat de: Sebastià Climent

Havia estat plovent tota la tarda d’aquell dissabte de primavera, primer dia del mes de maig. Al capvespre va parar de ploure i de les fondalades boscoses pujava un vaporós vel de boira, que lentament s’anava estenent arreu del poble i per les muntanyes que l’envoltaven. Fresquejava força i l’ambient era desavinent per estar al carrer. Fins i tot la canalla restava desada en lloc de jugar a fora o anar en bici com feien en dies de bonança.

L’opció més assenyada era quedar-se a casa i això és el que va fer. S’assegué còmodament a l’escalf de la llar de foc i es posà a llegir una estona fent temps fins l’hora de preparar el sopar, que avui hauria de ser més d’hora que de costum. El motiu era que a les onze de la nit havia de començar un recital de boleros i altres cançons per l’estil, que a ell no li deien res. Les titllava de sentimentals, empallegoses i sensibleres. Però era un acte de la festa major d’aquell petit poble i calia anar-hi.

No li agradava gens aquest tipus de música tan lenta, amb un ritme binari i sincopat que semblava que l’havien d’arrossegar, ni la lletra d’aquelles cançons tan toves i emotives i cantades –gairebé parlades- amb tota la parsimònia del mon

Desprès d’una estoneta d’esperar que les converses entre el públic cedissin el protagonisme al silenci, el cantant, un home negre, corpulent i d’avançada edat va començar a entonar la primera cançó del seu repertori. Aquell home amb la seva veu lleugerament enrogallada, donava vida al text d’aquelles cançons, convertint cada paraula, cada frase, en un sentiment. I aquest sentiment anava més enllà d’ell mateix i passava directament a cadascun dels espectadors que, amb una emoció continguda, gaudien d’aquell recital.

Tant el local com l’escenari eren de reduïdes dimensions. Entre el públic i el cantant gairebé no hi havia distància i aquesta circumstància li donava al recital un ambient d’intimitat i un caliu impressionant. Això va fer que s’establís una mena de complicitat entre qui cantava i qui escoltava.

Fins i tot ell, l’home a qui no agradava aquest tipus de música, ni de cançó, ni de lletra ni de ritme, es va emocionar. I es va sentir estrany amb aquella sensació gairebé desconeguda. Va pensar que, segurament, aquell home no cantava sinó que estimulava directament el sentiment més íntim de cadascú, sense intermediació.

Durant la vetllada, entre cançó i cançó, es treia un gran mocador i se’l passava pel front assecant-se la suor. Era gran d’edat i era gran transmeten sentiments i emocions. I aquells detalls de la suor, dels curts intervals de descans per recuperar-se, de l’estar-se assegut en un tamboret, el feien humà, una persona molt humana i alhora molt espiritual que va instal•lar a l’interior de l’ànim de cada assistent, els seus sentiments i les seves emocions.

En sortir de la sala, els carrers encara molls, la gent va trobar-se immersa en la que ara ja era una espessa boira que s’havia instal•lat al poble, com un mantell que regalimava humitat i que penetrava en els cossos de les persones. Però ell no ho notava pas. El seu esperit estava impregnat de l’escalf que el sentiment expressat en aquelles cançons que acabaven de sentir, en el intimista recital, li havia tramès. Va ser, sens dubte, una vivència plena d’emotivitat. L’endemà, però, per a ell, l’home a qui no li agradaven aquelles cançons, aquella vetllada que va sacsejar-lo emocionalment, ja només era un agradable record.

Comentaris

  • Magníficament[Ofensiu]
    Antònia Puiggròs Muset | 15-09-2013 | Valoració: 10

    Hi ha oratges, la pluja, la boira, els carrers mullats d'un poble rural i la música càlida que ressona en un local petit que s'entrellaçen amb la nostra sensibilitat d'una manera estranya com expliques magníficament en aquest relat. Felicitats!

  • M'hi sento identificat[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 07-09-2013 | Valoració: 10

    Conec l'ambient que s'hi pot donar amb un personatge, un lloc i espai com el que descrius i efectivament, pot fins i tot, fer-te rebrotar l'emotitat malgrat no ho esperessis. Això sí, un cop acabat, no és pas de les coses que t'esforcis en guardar-les a la memòria

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

173 Relats

313 Comentaris

140550 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.


sebastiacliment@gmail.com