Recepta del dia

Un relat de: Epicuri

OUS MARTIRITZATS!

Es important trobar-se adormit tal com un "Zombi" per tal de que puguin operar les forces tel.lúriques de la natura:

IMPORTANT: Començar per lliscar, lleugerament l'ou de entre els dits, però en el moment oportú per no caure a terra, però tampoc al plat: amb el "sobre" de la cuina queda al seu punt.

DESPRÉS calen uns segons (fraccions) d'estupefacció abans de decidir recuperar-lo, el sobre de la cuina, no pot estar massa brut.

Intentant ficar el rovell i la clara, que es pugui, arreplegar dintre d'un got que ficarem dintre el microones ( o waves) oportunament tapat per tal de minorar l'efecte dels electrons sobre els productes alimentaris

Desprès cal oblidar-se completament ( cosa que si estàs el suficientment inspirat o adormit és fàcil) fins a sentir fortes explosion a dintre del microloquesigui.

Obrir i recollir amb una espàtula de fusta tot el confeti possible. Reorganitzar-lo dintre del got. Fora bo que no estigui trencat. No tots els estomacs toleren prou be els vidres. En cas d'intoxicació consulti al seu metge.

i apa! Booooonísim! tal que un sant.

i si a sobre s'arriba tard a la feina: ÉS el moment de suggerir al kefe l'extraordinari i sagrat plat receptat de

L'OU MARTIRITZAT.


Comentaris

  • ja ja ja

    m'ha fet somriure sense adonar-m'en que s'acabava.

  • Caram quina recepta!!![Ofensiu]
    Naiade | 23-09-2009

    No sabia que t 'interessava tan la cuina d'autor? Serà qüestió de provar-lo, potser amb l'estat mental que descrius per cuinar-lo, deu ser bo i tot. Encara que jo de tu intentaria alguna altre cosa més senzilla.

    Bon profit

  • Cabrioles[Ofensiu]
    joanalvol | 21-09-2009 | Valoració: 10

    mentals per entrar la cuina oblidar de moment les fórmules i possar-se de ple a la recepta de l'ou i les seves conseqüències.
    Original i xocant
    Joanalvol

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1053 Relats

818 Comentaris

321039 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com