Recepta de vida

Talment com una recepta de cuina, la vida és un plat que també es pot preparar amb cura per assolir un resultat... per llepar-se’n els dits!
El primer ingredient ets tu mateix, la persona més important en tot el que vulguis fer a la vida. La teva personalitat inclou coses bones i no tan bones, accepta’t tal com ets i confia en les teves possibilitats.
El segon ingredient indispensable és el temps. Lluita per tenir temps per fer el que més t’agradi (si s’escau, la feina inclosa, és clar que sí!). Si disposes d’aquest temps, considera’t la persona més rica del món, perquè és el bé més preuat i necessari en tot el que facis.
Triats els components, ja podem pensar en quin cuinat farem. Barreja el primer i el segon ingredients i fes-ne un plat (projecte). Amb el teu bagatge i una estona, dedica’t a elaborar el requisit que més t’agradi. Tingues sempre alguna cosa per fer que et faci il•lusió, per estranya que sembli: remenar llibres de vell i triar-ne un, fer-la petar amb algú que no coneixes o planificar una sortida sorpresa. Els menjars (projectes) més senzills de fer són sovint els més engrescadors, busca sempre quelcom que et faci sentir el cuquet de com anirà, aquella sana incertesa d’allò que ha de passar i que tens tantes ganes que arribi.
El temps de cocció és un factor cabdal en tota recepta. Tot el que engeguis en aquesta vida té un principi, però no oblidis que també té un final (o cremaràs el guisat!). Encetaràs projectes i n’acabaràs d’altres. Aleshores t’adonaràs que el temps és el teu gran aliat. Et passarà massa de pressa quan et diverteixis. Quan toquen verdes, només has de deixar que aquest flueixi per anar cicatritzant les ferides de l’existència, el pas del temps quasi ho guareix tot.
És el moment de tastar el cuinat: potser dolç o un xic salat?, ha quedat cru o massa fet? De tant en tant toca valorar tot el que has assolit. La teva trajectòria vital és única i irrepetible, procura fixar-te en ella i no la comparis amb la de la resta. Qui t’envolta (pares, amics, parella, fills, col•laboradors...) duu cadascú la seva motxilla farcida d’experiències personals, però cap d’elles no serà mai igual a la teva. Si fas una truita, no et sortirà com la d’un altre; i a l’hora de tastar-les, cadascuna tindrà un gust particular. Quan jutgis (tastis) el que has fet, no carreguis els fracassos als altres, fixa’t més aviat en les teves decisions i, el més important, aprèn d’elles.
Hi ha un element essencial en aquest receptari: tot allò que no has pogut fer o que no has volgut fer. Per què he triat aquest plat (projecte) i no un altre? Per què he estat afortunat en això i víctima en allò altre? Sovint no ho sabem. No tot té resposta en aquesta vida. Per tant, endavant i no t’hi capfiquis, no perdis de vista els fogons, posa fil a l’agulla i la resposta t’arribarà quan menys t’ho esperis.
Finalment, arriba el moment de compartir el que has preparat, sobre una taula ben parada i amb els que t’estimes. Aleshores, comença l’àpat amb un somriure. Si somrius, la vida es veu d’una altra manera. Prova de somriure sempre, en l’alegria i en l’adversitat. Davant de la desgràcia, no tinguis por i deixa’t ajudar per qui t’estima, o bé dóna consol a qui pateix; en qualsevol de les dues situacions, fes-ho amb un somriure als llavis i rebràs o donaràs dues vegades. La dita “al mal temps, bona cara” és molt vella i, per tant, molt sàvia. Posa-la en pràctica sempre que puguis, hi sortiràs guanyant.
Tu, el temps, els projectes, l’aprenentatge, les preguntes sense resposta i un somriure... bon profit!