Recapte

Un relat de: Màndalf

Poso el tupí a les mossetes i atio el foc amb el ganxo. Sota la fumera, un estol d'espurnes saltirona dels sarments i sembla que assetgin el meu davantal. La música dels espetecs ressona pel petit menjador i em treu un generós somriure i una cançó. Jo sempre he fet bullir el tupí cantussejant, és una cosa que em ve d'esma. I vi negre al porró que no falti.

Al meu home Zacaries si que li agrada el porró. Sempre beu a galet, es tira el rajolí al front i li baixa com si tingués una canal pel costat del nas fins a la boca. I xerrica, xerrica. Diu que fa música.

Hi afegeixo un bocí de ganyims als cigrons del recapte, li dóna aquell punt salabrós que ens encanta als dos. Després li tiro la cansalada virada.

Recordo com ens vam comprometre. La Caterina, l'alcavota de la contrada, va ser l'autora de la nostra relació. Va parlar amb els nostres pares, es van posar d'acord i a partir de llavors ja vam ser parella. Ves que senzill. Fins avui i que duri.

Una flameta apareix de quan en quan aixecant els braços com demanant auxili. Cal mantenir la bullida baixa i constant, així que revifo el foc amb branques d'ametller (uns pollancs podats de l'any passat) i un parell de buscalls d'alzina que fan una mitja flama d'estoneta. Hi tiro els trumfos trossejats.

Jo no me l‘estimava al principi, doncs me n'agradava un altre i estava molt temorosa i desconfiada. Però les coses poc a poc van anar canviant. El meu home és petit i eixerit. I molt pinxo. Treballador com deu jornalers i fort com una soca d'oliver. Em va saber guanyar amb afalacs i bones maneres. Me'n vaig adonar de la sort que havia tingut, així que vaig passar pàgina de l'anterior relació i me'n vaig oblidar.

Quan ell en porta del tros, hi afegeixo mitja dotzena de "cabretes", cargols blancs virats dels que no se'n troben gaires.

Jo també me'l vaig fer meu pas a pas. A la cuina i al llit. Amb espècies i dolçor. Potser no ho hauria de comentar jo, però sóc una bona femella i ben aconsellada per la meva mare.

Finalment hi tiro l'arròs. Desprès una mica de botifarra negra, que abans de posar-la al tupí la burxo ben burxada amb el ganivet. Es va esberlant amb el xup-xup, queda esmicolada i no hi ha santa manera de lliurar-se'n d'un bocinet a cada cullerada. Una delícia. Ell es llepa els dits fins als punys de la camisa.

Després, totes les pors es van convertir en passió i vingueren els fills i els nets. Però això ja és un altre relat.

Comentaris

  • Una delícia[Ofensiu]
    Nubada | 16-11-2007

    Quin vocabulari, i quina placidesa, com bé diu Anerol. Pensaments tranquils tot feinejant a la cuina.
    Preciós. Una delícia de tupí i una delícia de lectura.

  • amb retard[Ofensiu]
    ANEROL | 18-06-2007 | Valoració: 10

    et llegeixo.
    Quin domini de narració! dóna gust llegir-te; desconec algunes paraules, les buscaré; m'he sentit ambientada a una època i una manera diferent de fer que desconec. Quina placidesa. Continua escrivint, vull llegir-te, encara què em queda molta lectura teva

  • L'autèntica vida,[Ofensiu]
    RATUIX | 07-06-2007 | Valoració: 9

    La dels detalls, disfrutant el que es té i el que es fà. Reconfortant per mi, preciós.

  • Prenc nota![Ofensiu]
    Unaquimera | 09-05-2007 | Valoració: 10

    Una doble recepta! i d'ambdues caldria prendre bona nota: de la culinària, perquè la veritat és que fa mooolt bona pinta aquesta menja, tan ben descrita que ja m'arriba l'oloreta al nas, mmm! ( Una curiositat: l'has tastada, tu, tal cual la descrius, o has cuinada "d'oïdes"? ) i de la vital, perquè tot i les circumstàncies, és una fórmula guanyadora!

    Mentre una història i l'altra fan xup-xup, tu vas encadenant dolçor amb espècies, oblit amb memòria, records amb cargols, la botifarra amb la passió!
    I et surt un plat perfectament equilibrat, amb el seu punt de melangia i de sabor, de realitat i de llegenda...

    Molt i molt ben fet!

    T'envio una abraçada donada sense presses, per a què la puguis assaborir, si et ve de gust,
    Unaquimera

  • cuinar una relació...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 02-04-2007

    Cuinar una relació té els seus secrets... i quin recapte, tu!

    Mandalf, m'alegro molt d¡haver llegit aquest petit conte. A part d'obrir-me la gana m'has fet somriure i, com no, recordar alhora el teu inconfusible somriure. Espero que tot et vagi bé i que ens veiguem aviat. Algun dia apareixeré en alguna trobada!

    gràcies pel teu comentari. Rep una abraçadassa ben forta!

    m

  • saviesa d'abans[Ofensiu]
    atram | 22-01-2007 | Valoració: 10

    Mandalf, jo et vaig donar els meus 3 punts. El relat em va seduïr per molts motius: per l'equilibri i simbiosi entre la cuina i l'amor, del xup-xup de la paciència i l'art de viure en la serenor. Perquè el llenguatge acompanya de manera rica i en imatges plàstiques, oloroses, tàctils, fresques i sàbies, allò que percebem: els solcs dels rostre d'una vida de paciència, de coneixement, del caliu que ve del cor i de la olla. No sé si l'estructura del relat, però, podia ésser dubtosa en quant a les dues parts exigides per les bases. Però el relat em va transportat al món de la tranquilitat i la sobrietat de les relacions humanes des de la senzillesa, en perfecta sincronia amb el llenguatge emprat, per tant el tirabuixó entrecreuat dels dos arguments (cuina-amor conjugal) em du a interpretar que en aquest cas les dues parts de l'estructura existeixen igualment, però estan intercalades de manera perfecte.
    Estructura, imatges, cuina, escenari, llenguatge, personatges, expressions, contingut i idees, tot, perfectament, està equilibrat en la mateixa sincronia, sense estridències, sense estirabots.
    Per mi, i no et vull ensabonar, una obra d'art: per saber-ho captar, i per saber-ho expressar.
    L'enhorabona més sincera.
    I felicitats per tenir una avis tan tendres i admirables, em fas quasi enveja !
    atram

  • Molt ben escrit...[Ofensiu]
    kukisu | 19-01-2007

    aquest relat que recrea una situació ben quotidiana a les nostres llars.
    Respira un aire del passat encantador.
    Continuaré llegint-te, Mandalf... ah, i molt bon any!

  • Un relat[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 18-01-2007

    carregat d'emocions i nostalgies.

    Com m'ha agradat!.

    Em fa venir un munt de records de coses viscudes i escoltades dels vells de casa.

    D'aquells que queden al record.

  • Aquest[Ofensiu]
    ginebre | 15-01-2007 | Valoració: 10

    relat va ser el que va rebre els meus tres punt pel repte 200.
    Em va agradar molt. Era el millor!! Felicitats.

  • "Tiu", de puta mare![Ofensiu]
    rnbonet | 15-01-2007 | Valoració: 10

    Recuperes mots, utilitzes expressions perdudes al temps, ens fas vibrar amb eixa parella que sempre serà parella...
    Una de les històries que m'ha arribat a l'ànima! I per això la vaig votar la primera!!!
    Molta salut i molta rebolica, xicon!
    PS. M'he llegit la participació al conte futurista. Ben dosificada i alegre. Bestial! Sobretot l'enllaç a l'avenc... (La resta, caldria 'polir-la' una mica).
    Salut i rebolica! (Que ja ho he escrit abans?)

    Recollones
    les neurones!


Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: