Recapte

Quin vocabulari, i quina placidesa, com bé diu Anerol. Pensaments tranquils tot feinejant a la cuina.
Preciós. Una delícia de tupí i una delícia de lectura.

et llegeixo.
Quin domini de narració! dóna gust llegir-te; desconec algunes paraules, les buscaré; m'he sentit ambientada a una època i una manera diferent de fer que desconec. Quina placidesa. Continua escrivint, vull llegir-te, encara què em queda molta lectura teva

La dels detalls, disfrutant el que es té i el que es fà. Reconfortant per mi, preciós.

Una doble recepta! i d'ambdues caldria prendre bona nota: de la culinària, perquè la veritat és que fa mooolt bona pinta aquesta menja, tan ben descrita que ja m'arriba l'oloreta al nas, mmm! ( Una curiositat: l'has tastada, tu, tal cual la descrius, o has cuinada "d'oïdes"? ) i de la vital, perquè tot i les circumstàncies, és una fórmula guanyadora!

Mentre una història i l'altra fan xup-xup, tu vas encadenant dolçor amb espècies, oblit amb memòria, records amb cargols, la botifarra amb la passió!
I et surt un plat perfectament equilibrat, amb el seu punt de melangia i de sabor, de realitat i de llegenda...

Molt i molt ben fet!

T'envio una abraçada donada sense presses, per a què la puguis assaborir, si et ve de gust,
Unaquimera

Cuinar una relació té els seus secrets... i quin recapte, tu!

Mandalf, m'alegro molt d¡haver llegit aquest petit conte. A part d'obrir-me la gana m'has fet somriure i, com no, recordar alhora el teu inconfusible somriure. Espero que tot et vagi bé i que ens veiguem aviat. Algun dia apareixeré en alguna trobada!

gràcies pel teu comentari. Rep una abraçadassa ben forta!

m

Mandalf, jo et vaig donar els meus 3 punts. El relat em va seduïr per molts motius: per l'equilibri i simbiosi entre la cuina i l'amor, del xup-xup de la paciència i l'art de viure en la serenor. Perquè el llenguatge acompanya de manera rica i en imatges plàstiques, oloroses, tàctils, fresques i sàbies, allò que percebem: els solcs dels rostre d'una vida de paciència, de coneixement, del caliu que ve del cor i de la olla. No sé si l'estructura del relat, però, podia ésser dubtosa en quant a les dues parts exigides per les bases. Però el relat em va transportat al món de la tranquilitat i la sobrietat de les relacions humanes des de la senzillesa, en perfecta sincronia amb el llenguatge emprat, per tant el tirabuixó entrecreuat dels dos arguments (cuina-amor conjugal) em du a interpretar que en aquest cas les dues parts de l'estructura existeixen igualment, però estan intercalades de manera perfecte.
Estructura, imatges, cuina, escenari, llenguatge, personatges, expressions, contingut i idees, tot, perfectament, està equilibrat en la mateixa sincronia, sense estridències, sense estirabots.
Per mi, i no et vull ensabonar, una obra d'art: per saber-ho captar, i per saber-ho expressar.
L'enhorabona més sincera.
I felicitats per tenir una avis tan tendres i admirables, em fas quasi enveja !
atram

aquest relat que recrea una situació ben quotidiana a les nostres llars.
Respira un aire del passat encantador.
Continuaré llegint-te, Mandalf... ah, i molt bon any!

carregat d'emocions i nostalgies.

Com m'ha agradat!.

Em fa venir un munt de records de coses viscudes i escoltades dels vells de casa.

D'aquells que queden al record.

relat va ser el que va rebre els meus tres punt pel repte 200.
Em va agradar molt. Era el millor!! Felicitats.

Recuperes mots, utilitzes expressions perdudes al temps, ens fas vibrar amb eixa parella que sempre serà parella...
Una de les històries que m'ha arribat a l'ànima! I per això la vaig votar la primera!!!
Molta salut i molta rebolica, xicon!
PS. M'he llegit la participació al conte futurista. Ben dosificada i alegre. Bestial! Sobretot l'enllaç a l'avenc... (La resta, caldria 'polir-la' una mica).
Salut i rebolica! (Que ja ho he escrit abans?)

Recollones
les neurones!