Recança

Un relat de: Daedel

Sento recança de la teva veu,
buida l'ànima per aquesta absència,
mentre et cerc incansable
travessant la mar grisa
de la solitud i la tristesa.
Cel plujós velant el cel
cedint només el pas
a uns raigs enganyosos
de falses esperances.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: