Rebuig

Un relat de: Tanganika
La xafogor de la canícula no l'aixafa el ventilador que, a més, no és prou silenciós, tot i que ajuda a no sentir els mosquits a cau d'orella que no se n'estaran de regalar picades pessigollaires.

La lluna d'aquest mes serà d'un to ataronjat, ha comentat un astròleg saberut i ganut d'informació lunar, un home estrafolari d'aspecte de filòsof de l'època helènica -així el defineix i se n'enriu qui ronca al costat de la dona de cinquanta-nou anys.

La dona no pot dormir i ni es pel respirar molest del marit ni pel so de l'aparell refrescaire ni pel bordar insistent d'un gos d'uns veïns que només desitgen que estigui mort i no destorbi i que li ho diuen cridant i sovint, escopint mala llet.

Es concentra en recordar com es deia en alemany qualsevol nom que li passi pel cap i que cregui retenir. Pera-Birne, Pinya-Ananas, Cel-Himmel, Habitació-Zimmer, Gos...la de fora no para...no li ve al cap gos!!!! Gat...Katze. Gos..Hund? Intenta recordar-ne el gènere, si masculí, femení o neutre -allò de 'neutre' li fa pensar en una marca de lleixiu- i si duien 'umlaut'. Fa anys va fer uns cursos d'aquell idioma, quan treballava de cara al turisme, però prefereix l'anglès, el domina més, tot i que li sap greu perquè aquesta llengua en va matar moltes, colonitzadora cruel i irrespectuosa. Per això no en vol saber més que el necessari per anar per la vida i mantenir la feina de recepcionista mitja jornada en un càmping on mira de trobar-s'hi bé, concentrar-se en atendre els turistes anglosaxons, mentre passa el temps que li diu que allò no és el que ha de fer a la vida i que 'càmping qui pugui'. Llavors s'enriola amb aquest joc de paraules i l'encarregat de la barra, que la desitja, quan la veu riure, la desitja més. No li ho dirà, és clar: té sis fills i molts deutes i quan s'excita només se li empina la meitat. No pot presentar-se així a ningú. Beu culs d'ampolles de whisky d'amagat -una vegada el vidre va picar contra una dent i de resultes n'hi falta un tros-i així, contentoi, pot seduir alguna iaiona amb una conversa que elevi la dona gran a 'interessant', fer-li aconseguir una morrejada de record i l'home guanyar uns dinerons extra que si no li donen ha après a demanar.

La dona es lleva del llit i va al balcó. Contempla el satèlit, envoltat de núvols magnífics que prenen formes entre còmiques i perverses i mig somriu amb aquella imaginació que té del bracet. Li ve una flaire de cassola que algú deu preparar per tenir l'àpat de l'endemà enllestit. Això li provoca ganes d'un plat de mandonguilles amb sèpia, ella que cuina lleuger. S'ho apunta en el calaix del cervell de 'coses a fer que impliquen plaer' i un dia d'aquests potser va a un restaurant i en menja o en compra un plat precuinat però selecte, si no no paga la pena.
Es mira el cel encara una estona. L'astre no li torna contesta a cap pregunta, que ja en té prou amb les seves, estrambòtiques i llunàtiques, com li pertoquen.
La dona torna a l'estança. La llum de la nit i el silenci selènic l'abasseguen.
S'estira al llit.
Intueix que avui ho voldrà fer i vigilarà fent-se la dormida i tombada cap al cantó contrari.
I sí. El marit s'abaixa els pantalons, es toca, es remena, gemega, pren velocitat en els moviments i es corre. Sons d'alleujat. S'aixeca per anar-se a rentar. Quan torni de seguida entrarà al món de Morfeu i la dona...la dona podrà agafar el mocador de farcell que només usa per descarregar el cos amb orgasmes que, si més no, els tria d'ella amb ella mateixa, lluny de voler-ne experimentar cap més amb aquella persona que reposa al mateix llit.

I anar passant.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

216 Relats

219 Comentaris

132296 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).