Rebaixes

Un relat de: Atlantis
Rebaixes

Carregada de bosses sempre surt
de la boutique: texans, brusa, un vestit,
unes botes i uns shorts. Un guardapit.
Al seu home li dona cada ensurt!

Mes ella està contenta. Troba absurd
aquesta mala cara del marit
i quan la roba escampa sobre el llit:
s’emprova el niki i el pantaló curt.

I ben mirat no es que li senti bé :
el cul li queda massa abombollat
i estreta i malgirbada la butxaca

Pensa en allò que li van dir, potser
el mirall on es mira està trucat
si a la botiga sempre es veu tan maca!

Comentaris

  • Gràcies...Atlantis...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-02-2020

    Gràcies pel teu amable comentari, amor i poesia i tronada, on em dius que barrege imatges d'amor amb imatges de poesia. Sí, hi ha amistat amb l'amor.
    Aniré posant més poemes a poc a poc.
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • Rebaixes[Ofensiu]
    Canela fina | 02-02-2020

    Què pesat anar de rebaixes, total per acabar amb una peça que no t'escau.
    Gràcies pel teu comentari al meu relat Joc brut, una abraçada ;)

  • Gràcies... Atlandis...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-01-2020

    Gràcies, pel teu amable comentari "Molt bonic", i és així guarde els ulls de l'amada en una urna de cristal. A poc a poc el vaig compodre'l, és un tan arduo fer un sonet.
    Bona nit...una abraçada.
    Perla de vellut

  • Hi veig...[Ofensiu]
    Nil | 19-01-2020

    Tot just acabo de llegir la teva resposta al comentari que t'he fet...A la vista està que no se't veu una consumidora compulsiva...Ets dona d'alguns detalls, molt escollits i triats, això si! La sobrietat i la moderació és el lema de la teva vestimenta. Apercebo en tu un tarannà que maldà per treballar la teva interioritat, l'expressió comunicativa i sobretot en fer entreveure, a través del teu còmput vibracional, el teu sentir més pregon. Hi besllumo també un anima vella, malgrat que denoti certa dosi de criaturada o candidesa. Vet ací on rau el teu carisma... Nil

  • De plena actualitat...[Ofensiu]
    Nil | 18-01-2020 | Valoració: 10

    No cal dir que sou les dones les que doneu vida al comerç de la roba. La prova és que per cada botiga d'home que hi ha, en trasllueixen deu de dona. L'home és bell per naturalesa sense cap mena de decorat. La dona, per contra, la seva bellesa requereix un complement que la faci atractiva. Serà aquesta cosa que li ha permès passar desapercebuda o fer-se visible quan li ha convingut, instint de supervivència? En altres objectes, no caldria sinó, els homes som capriciosos amb assiduïtat. El teu sonet palesa aquest comportament humà de la psique femenina. Ah! dius que no li "senta" bé... on jo juraria que en català diem: no li "escau" bé, referint-se a quan hom s'emprova una peça de roba. Nil

  • Les botigues en gener...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-01-2020 | Valoració: 10

    On anem a parar amb tantes rebaixes, que ens fan comprar perquè estan al 30%, 50%, 60%, 70%, .... però qui compra?
    És així, la butxaca resta estreta. Veure's la dona de diferent manera (per culpa de l'espill), quan es prova a casa el niki i el pantó.
    Molt bo i divertit, aquest sonet... ja ja ja ja jajajajajajajajajaj....
    Enhorabona, Atlantis.
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • Epigrama[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-01-2020

    De nou me n'alegro de llegir un sonet amb la seva mètrica i rima, com la poesia de sempre.
    Aquest sonet trobo que és un autèntic epigrama: "Composició poètica breu, i especialment satírica o humorística" (diccionari cvb)
    La tradició d'aquest tipus de poesia és molt antiga i brillant. És molt bo que es recuperin formes i continguts de la poesia de sempre.

    Em sento plenament identificat amb el marit.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: