Realitats

Tant volem que com tu dius, aconseguim no-ser

Sempre volem i desitgem allò que no tenim... aquells somnis que de tant impossibles és converteixen en irreals. Però sense somnis, per molt irreals que puguin ser, que ens queda? ens hem de conformar amb el que tenim i no lluitar per allò impossible d'assolir? hem de lluitar per aconseguir-ho, per arribar a ‘la perfecció del moment etern'!

Podem dir el que sentim, somiar en el que volem, i plorar per aconseguir-ho.
Molt cops la realitat ens porta silenci... cap resposta, només silenci.
Estem confosos, sense saber com hem de viure... sense saber que fer.
Finalment, tard o d'hora, apareix la crua realitat... s'evaporen tots el somnis.
Pensem el per què, ens culpem, culpem el món, però recordem aquell instat de perfecció eterna.
Però nous somnis apareixeran, perquè vivim en el món dels somnis, i sempre tindrem algun per ser complit!

M'ha agradat molt el poema... les paraules exactes per expressar sentiment amagats...

una abraçada,
Jordi.