REALITATS I CABÒRIES A POLÒNIA

'Quan les coses vénen de cara tothom és bo' , això deien els avis, i ens ho ha vingut ha recordar l'anomenada crisi econòmica, agreujada en el cas del regne d'Espanya, per la corrupció política i administrativa, que lluny dels seus 'termes habituals' - es tracta d'una malformació genètica d' aquesta raça maleïda - ha arribat fins a un excés, comparable només amb Grècia, Itàlia o Portugal, amb qui ens disputem la qualificació de màxims corruptes.

Quan els marges eren amples, ningú havia de suportar comissions; avui que prima la llei de la selva [ els gran es mengen els petits ], a banda de pagar per tot, s'esta valorant implementar també entre nosaltres el 'saldo mínim ', aquest concepte d'us generalitzat al món anglosaxó, provoca què amplies capes de població no tinguin accés als serveis financers.

Hi ha països on per obrir un compte cal la presentació i/o aval d'algun client d'anys, s'han de pagar despeses d'obertura, de manteniment, i per tots els 'serveis' que es demanin i/o necessitin. Els qui no poden accedir al sistema , estan abocats a suportar les pitjors condicions finançeres. Recordeu allò de les hipoteques subprimes que sentíem a l'inici del gran cataclisme ?, doncs d'això anava el tema.

En el cas espanyol si s'estableix un 'saldo mínim' al voltant dels 600 €, el percentatge de persones/ famílies que automàticament quedaran fora del sistema financer superaria el 25%, i arribaria fins al 50% si la quantitat s'eleva fins als 1.000 €. Recordo l'afirmació d'un dels líders dels 'anys gloriosos', ESPAÑA VA BIEN !

Vénen temps durs !, la pretensió de dissoldre els partits polítics corruptes, topa -com no podia ser d'altra manera - amb la resistència dels Partits; tant poc com els va costar fer fora del sistema als abertzales, oi ?.

La tradició 'cultural' fa que als corruptes, com als pederastes , 'normalment' se'ls faci canviar de lloc, això quan no reben un cop de pota que els enlaira encara un xic mes. Segur que trobareu alguna excepció, però admeteu que serà això dissortadament, l'excepció i no la regla !

Els catalans som una minoria a casa nostra, així que, de somnis de llibertat, els justos. El que sí que cal que continuem fent, es mantenir les nostres pautes conductuals bàsiques: treball, honestedat, estalvi, prudència, discreció, ..... , i deixar passar els temps, que finalment sabem que no hi ha mal que cent anys duri !!!