Realitat de qui estima

A vegades vénen ganes d'anar-se'n d'aquest món, oi?

Però sempre en som presoners...
Volem fer moltes coses, tenim por...
Por de que en una altra vida puguem sofrir encara més.

Sempre depenem d'una altra persona per ésser feliços,
a vegades aquesta altra persona ens fa mal i ens decepciona
D'altres vegades nosaltres la decepcionem...
Sense saber el perquè, plorem,
sofrim, i fins i tot morim una mica.
Tot en aquesta vida passa, però encara estem vivint.
Mentre no passa, tot el que podem fer és lamentar.

I és així que em sento avui en dia,
Sense ningú per parlar, per abraçar,
per sentir-me bé com ho feia.
Realitat de qui estima però no pot estimar.