real... com els teus llavis

Una extranya sensació m'envolta quan,
de cop i volta, sense haver-ho previst,
em trobo entre els teus braços

arraulida,

necessitant-te,

volent ser només un,

amb ganes de ser més, que no acabi mai,
amb la certesa que estem fent les coses bé,
sorpresa, encara, que no siguis un somni

que segueixis al meu costat,

que les pors desapareguin,

que els silencis superin les paraules,

que siguis real...

real...

real... com els teus llavis.