Ravalejant

En Carles i la Mònica s'han conegut a l'Apol·lo, ella és del barri i hi va cada dissabte, ell ha acabat a la discoteca per casualitat. Són quarts de cinc de la matinada i després de buscar-se tota la nit, passegen la seva passió pel carrer Nou de la Rambla. Entre coqueteig i copes de més, creuen el Paral·lel i el nan calb que custodia el Bagdad els caps de setmana els convida a entrar al local i veure en directe l'espectacle eròtic més famós de Barcelona. Ells es miren l'un a l'altre i esclaten a riure. Segueixen caminant, no se'n poden estar de magrejar-se a cada cantonada.

En Muhammad fa una estona que vigila la parella i aprofitant la seva distracció estira la bossa a la noia, però no aconsegueix emportar-se-la i arrenca a córrer per evitar més problemes. Llavors, el perden de vista amb la foscor que cobreix el carrer de Santa Madrona. Sense aturar-se, el noi mira enrere per comprovar si el persegueixen, però embalat com va topa amb la Selene, que surt de l'habitació de lloguer després del servei per tornar-se'n a fer cantonades al carrer dels Robadors. Indignada, s'aixeca com pot de terra i li clava quatre crits que ressonen per tot el carrer mentre s'espolsa el mínim tros de tela que duu per faldilla.

La nit omple de vida els carrerons del Raval, els crits de la prostituta queden ofegats per la sirena dels mossos d'esquadra que tornen cap a la comissaria després de fer la ronda nocturna. Alertat pel so inconfusible de la policia, l'Albert entafora a la butxaca els grams de de coca que ha comprat al carrer de Sant Rafael i es camufla entre un grup de nois que compra llaunes de cervesa calenta abans d'entrar als Enfants.

Fa poques setmanes que van canviar el rètol d'entrada de la discoteca, ara el fons blau i les lletres excessivament il·luminades contrasten amb la foscor del carrer de Guàrdia. Aquesta nit hi ha festa universitària, els estudiants omplen de gom a gom el carreró. Alguns d'ells fan cua per comprar un Kebab al turc que encara queda obert al davant de la Seu de Metges Sense Fronteres. En Carles i la Mònica esquiven com poden la gent, els vomitats que hi ha a cada cantonada i el munt de llaunes escampades per terra abans d'arribar a casa d'ella.

Passen les hores i ja clareja, amb la llum del dia segueix la vida al Raval. La Mònica s'ha llevat ben aviat i camina fins l'estació del Bicing. Passa la targeta, desenganxa la bici que li ha tocat i s'endinsa una vegada més pel carrer Nou de la Rambla. Deixa enrere l'Apol·lo i el Bagdad, que de dia està tancat i barrat. El somriure la delata, li vénen al cap un munt de records del cap de setmana.

S'atura al davant de la comissaria i deixa passar una parella de mossos que sempre esmorza al bar de la cantonada amb el carrer de l'Om. L'Albert n'és el propietari, i abans no arribi ningú es tanca al lavabo per fer-se la primera ratlla del dia abans de començar a servir cafès.

Aprofita per donar una ullada al rellotge, encara té temps. Gira a l'esquerra i travessa el carrer de Sant Oleguer, però uns metres més enllà es desvia cap a Sant Pau. Li encanta aquest tram on es creuen el carrer Sant Pau i dels Robadors, troba que és l'essència més pura del barri. Des de la seva bicicleta, diu bon dia a les noies que també comencen la seva jornada. La Selene segueix fent cantonades al final de carrer, i encara s'espolsa dissimuladament la faldilla que porta bruta des de dissabte.

Apartant-se els cabells del rostre, la noia segueix pedalejant fins la Rambla de Raval. El gat d'en Botero ressalta entre les palmeres que cobreixen les vores de l'avinguda. Ella en perfila els bigotis i picarol amb la mirada, però la distreu un noi que llença un parell de carteres buides a la paperera del costat de l'escultura. Aquesta nit en Muhammad no ha fet fortuna, amb prou feines vint euros entre les dues carteres. I decebut, divagarà sense rumb tot el matí en busca de noves víctimes que el permetin subsistir uns dies més, fins que arribin d'estraperlo els papers que li van prometre abans de marxar.

La Mònica agafa velocitat, el carrer del Carme li resulta un mosaic de cultures i d'olors que la porten fins al seu destí. S'atura en sec, li estranya que avui no hi hagi cua per deixar la bicicleta a la plaça dels Àngels, però seguint el seu ritual diari la hi deixa i es gira per contemplar el MACBA durant uns instants. A primera hora del matí encara és massa aviat per trobar-hi els nois que omplen la plaça fins la matinada fent piruetes amb els seus monopatins. I just al seu davant, llueix amb tot el seu esplendor la façana principal del museu. Sempre l'ha impactada la blancor i la puresa que transmet l'edifici d'en Meier, situat estratègicament al cor del Raval. Somia que algun dia en serà la directora i organitzarà les millors exposicions de tota la ciutat, però ara per ara encamina els seus passos cap a la facultat de Geografia i Història que li queda just davant del museu.