RAU RAU

Un relat de: SANTANDREU3

Fa molts anys que conec en directe les dificultats de relació entre Castella i Catalunya i tinc dubtes seriosos sobre una futura millor entesa.

Del que no tinc cap dubte, en canvi, és que la exposició itinerant per totes les Espanyes explicant les coses bones de Catalunya i que ja fa bastants mesos que circula, sobre costarnos molts diners no ens farà guanyar cap nova simpatia. A mi em fa molta vergonya que la Generalitat hagi tingut aquesta idea. Com es diu ara en una expressió que mai m'ha agradat gens, però que ve al cas, em treu de polleguera.

Les gents de tota la Península ens coneixen de sobres per relacions familiars que a través dels anys ens han omplert el país de marits i mullers, de fills i filles, de cunyats i cunyades i avis i àvies i nebots de tots els graus de tots els pobles d'Espanya , que van i venen sense parar, perquè ara faci falta organitzar un galeig tan car per explicar que ens agraden les sardanes i el pa sucat amb oli.

Castella no té remei. Té la idea fixa d'una Espanya impossible on no hi cabem els pobles diferents. I atenta apassionadament contra els drets humans en un intent continuat de genocidi de les altres llengües que no siguin el castellà. Els catalans i els bascos en podríem explicar històries inacabables per a no dormir. I els valencians es deuen sentir avergonyits perquè a casa seva es van inventar problemes confusionaris amb la seva llengua d'una barroeria indigna que tots els estaments culturals del país van denunciar.

Si es pot dir, nosaltres hem tingut la sort que els Borbons hagin sigut més inexperts que els seus ancestres francesos i ens han fet molt de mal, però no tot el mal, com al seu pais. És com si ens haguessin vacunat contra les idees uniformadores, perquè les dosis d'espanyolisme na ha estat letals i ens han immunitzat.

Això vol dir que no s'han sortit amb la seva, ni se'n sortiran mai. Nosaltres som dèbils, però tossuts. I els petits enemics de casa nostra, els botiflers, si ens hi fixem, no són un front fix, el fill del botifler més impenitent s'apunta a Esquerra Republicana o es fa del Barça.

Anem fent petits viatges d'anada i tornada, però acabem sent fidels a la nostra terra i a la nostra manera d'entendre la vida. Som més aviat patriotes d'una llengua i un paisatge i aquest sentiment, com l'amor a una mare, no té recanvi possible.

Ens caldrà molta paciència en el futur. Seguirà manant Castella amb miopia i mala educació fins que puguin, però no més. Un dia o altre hauran de començar a respectar-nos i aleshores potser, fins i tot, podrem parlar d'Espanya.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer