Ratolinapinyades

Un relat de: touchyourbottom
Acabant el mes, julioleja la lluna (que després agostejarà), esfèrica, com un gol que reposa a la porteria còsmica. Eixelebrats mamífers menuts voladors celebren el cel: són ratpenats d'una colònia que, sortosament, no fa ferum per tal que no puguin ser localitzats...i etiquetats, com dos gats que entomen el vespre sobre un banc, silents com ell, prenent amb un somrís la brillantor de la celístia.

-Les ratolinapinyades sempre van com borratxes!
-Èbries i ximples?
-No. Alegres, millor. S'estan atipant d'insectes nocturns. I bon profit!

Efectivament. Una papallona del tipus 'bruixa' esdevé plat principal del menú d'un dels petits quiròpters.

-No l'apena?
-Tu bé menges peixets de plata, no? Entre d'altres...
-Sí, els d'or no pot ser. La puta crisi...

Un degoteig es fa sentir per tal de prendre protagonisme. Una font pública de ferro colat escola així, un comentari:

-Justificacions fora. Tot es resumeix en tres mots: és la vida.

Les ratolinapinyades creen una ballaruca aèria al voltant d'una acàcia majestuosa escabellada fins al cervell que té vint anys i que morirà als trenta-tres (per allò de fer-li gràcia de coincidir amb l'edat de Crist).

Un tercer gat apareix, arrossegant-se, de sota un cotxe de baixa gamma tunejat. El felí blanc és blanc i negre: les taques de quitrà no marxen. Li falta un ull, mitja cua i un bon nombre de pèls del bigoti. Per a compensar-ho, se li ha eixamplat l'ànima.

-Deixeu-me ensumar l'estona més intensa de la nit.

Es situa entre la font i l'arbre. S'està quiet, com una estàtua. Percep quelcom inefable i s'hi integra. L'aire el va besant amb polsim d'estrelles.

Les ratolinapinyades se li posen a la closca, una sobre l'altra, com castellers. El gat color crema i la gata tricolor esdevenen bocabadats espectadors.

Els mamífers esdevenen vampirs que xuclen el dolor del gat. En acabat, tornen a l'estat ratolinapinyàdic per, entre tots, agafar l'animal, enlairar-lo i traslladar-lo al campanar de la vila. Allà acomiadarà el món saludant el sol quan surti i les ratolinapinyades li faran adéu sentidament abans d'amagar-se en una zona fosca que no s'ha d'identificar.

Comentaris

  • Saps una cosa?[Ofensiu]
    Montseblanc | 01-08-2017

    M'agradaria passar una nit d'aquestes d'estiu amb tu, a un parc, o a una plaça, amb arbres i la lluna. Em fa l'efecte de que al teu costat podrien passar coses màgiques com aquestes del teu relat. Segur que vindria algun gat i que les ombres esdevindrien protagonistes d'històries... Estic segura de que la teva imaginació trenaria personatges i aventures que em farien somiar desperta.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

145 Relats

75 Comentaris

23772 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).