Ràpid però intens

Un relat de: Jam Malson
- Va, Clàudia, fem-ho?
- Però què dius, t’has tornat boig o què?
- És que en tinc moltes ganes!
- I jo també, tros de soca!
- Doncs, fem-ho!
- Valentí, tinc l’àvia al menjador i no puc sortir de casa fins que la meva mare arribi. D’acord?
- Podem fer-ho aquí mateix, darrere la porta.
- Nen, tu estàs molt malalt!
- Sí, malalt per tu! Veient-te amb aquesta samarreta fins a mig cul i les calcetes que just et tapen les natges, com vols que estigui?
- Escolta, tio, per si no te n’has adonat, és estiu i fa molta calor. I una altra cosa: a casa meva vaig vestida com em dona la gana, d’acord?
- Sí, sí. D’acord, d’acord! Però va, Clàudia, llença’t! Ens amaguem darrere la porta i no cal ni que et treguis les calces, te les apartes del conillet i a peu dret fotem un polvet ràpid però intens.
- Ràpid però intens, i si l’àvia ens enxampa la matem d’un ensurt... Oi?
- Que n’arribes a ser de dramàtica! Com vols que la teva àvia ens enxampi si només fa que dormir.
- Valentí, m’agrada cardar tant com a tu, però quan no es pot no es pot. No diuen que les coses bones es fan esperar? Doncs t’esperes un parell d’horetes.
- Un parell d’horetes, un parell d’horetes! Tinc la cigala a punt d’explotar. No et fa pena la carona amb què et mira?
- Tio, amaga’t això!
- Tinc dinou anys i la cigala a punt d’explotar. I tu, disset i un cony rebel entre les cuixes... Quin problema hi ha?
- Valentí, amaga-te-la, sisplau! Saps prou bé que veure’t la cigala trempada m’estova d’allò més.
- Clàudia, mira com s’infla només de pensar que es ficarà dins del teu calentó i humit conyet. No et fa pena?
- Hòstia, tio, ja m’estic posant calenta!
- Va, Clàudia, vull sentir els teus malucs moure’s enfebrats amb la meva cigala dins del teu cony. Vull que sentis la meva fava bellugar-se en vaivé dintre teu. Et vull engrapar les natges i morrejar-te mentre cardem.
- Sí, tot plegat molt eròtic i molt bonic, però tens preservatiu?
- Et pensaves que amb això me la fotries. Doncs, mi-te’ls... XXL!
- Fantasma!
- Vine aquí darrere i et donaré un bon tros d’aquest fantasma.
- Com l’àvia ens enxampi cardant i de l’ensurt li passi alguna cosa dolenta, aleshores, ets home mort!
- Tornem-hi amb l’àvia! Va, Clàudia, un polvet, un de ràpid però intens.
- No sé què dir-te! Tinc la figa que se’m desfà, però...
- No parlis més i cardem d’una vegada!
- Ei, no et passis, que em planto i no hi ha polvet, ni ara ni després.
- No, no, no... vull dir que si ens encantem massa potser sí que la teva àvia ens enxamparà.
- Va, doncs fem-ho, XXL!

Comentaris

  • Uuummmm[Ofensiu]
    Montseblanc | 18-10-2017

    Aquesta conversa m'ha fet tornar uns anys enrere, recordar aquell foc i aquella necessitat, les bogeries que omplien els caps... I els avis vius encara... Fer-ho sense riscos no té gràcia hahaha.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

202 Relats

176 Comentaris

105100 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.