Raons de felicitat...

Un relat de: North

La recerca incansable de la felicitat resulta gairebé impossible dins un món governat per la pressió d'uns costums arrelats als efectes d'una tradició, no sempre sincera, amagant part de la veritat. En el fruit de la mentida piadosa, potser carent de males intencions, s'amaga la veritable naturalesa de cada persona.

Si l'entorn - món oferís l'oportunitat, a cada individu, d'escollir el seu camí, la felicitat eterna, deixaria de ser "un món on les idees viuen/conviuen/existeixen únicament en somnis".

"Ets feliç mentre no t'adones que estàs vivint"

A vegades sembla que els moments de felicitat s'esvaeixen quan els busques.
Un dia t'adones que has estat feliç pel regust dels moments passats. T'adones que les estones de felicitat que ara cerques t'havien trobat elles abans.
És en aquell temps on les idees convivien amb harmonia amb la realitat.
On tot és de color blau, si... aquell blau, aquell tan fort i suau.
On les postres de cada àpat satisfan amb la seva dolçor el dolç salat sopar i el cafè tenyeix i uneix cada aliment amb raons de felicitat.

Si la felicitat té necessitat d'abraçar-te ho fa sense dubte. Et troba i simplement t'abraça.
Aquesta llei no funciona invertida.




Comentaris

  • bazar "felicidad"[Ofensiu]
    perunforat | 10-06-2007

    Beguda de riscs i pobres a un preu prou impossible per no poder-la comprar. La felicitat!Al bufar les espelmes és el meu primer i únic desig, anhel de qualsevol ésser amb un mínim de sensibilitat, que reconeix l'absència d'ella i n'assaboreix la seva presència (ella és la que t'abraça primer, oi?)