Raó i sentiments no parlen el mateix llenguatge

Un relat de: brideshead

Desitjaria ser anònima,
voldria sentir-me sola i lliure,
sense impediments,
sense condicionants.

Et vull
però em fas nosa,
saps qui sóc,
això m'empresona.

Si et parlo,
ho sabràs,
Si no ho faig,
t'estranyaràs.

Una paraula mal dita,
la reprendràs,
una decisió mal presa,
la jutjaràs.

Llegiràs
on no hi ha pensaments,
pensaràs
on no hi ha paraules.

Sí, et necessito,
però a mida,
haig de crear-te,
però sense patrons.

Que difícil
és imaginar-te,
que trist
és oblidar-te.

Comentaris

  • ens anem acoplant[Ofensiu]
    jaumesb | 04-04-2006 | Valoració: 10

    ens anem fent en l'altre
    ens cal l'altre per ser nosaltres mateixos
    la seva poesia, el seu cor, el seu amor
    a partir d'aquí construim i creem

  • Fabulosa [Ofensiu]
    DoctorWho | 28-07-2005

    la manera que tens d'expressar al dualitat que sovint vivim els humans.
    A mi moltes vegades m'hagués agradat ser anònim.. en certa manera RC m'ho permet i a l'hora em far donar parts més profundes que quan no estic en l'anonimat..
    M'ha encantat:

    Et vull
    però em fas nosa,
    saps qui sóc,
    això m'empresona.

    en aquests versos has sabut expressar uns sentiments d'una manera colpidora i senzilla a l'hora.
    Volem i dolem i potser es secret de la vida és intentar trobar alguna mena d'equilibri...


    P.s. I- Gràcies pel teu extens comentari, m'ha afalagat molt.
    Ps. II- Una curiositat que potser ja has explicat i jo no sé... el teu nom té alguna cosa amb aquella sèrie que es deia "Retorn a Brideshead"?.. potser és una pregunta tonta però és que la sèrie m'agradava molt..

  • 'Seny i rauxa'[Ofensiu]
    George Brown | 19-04-2005

    Raó... sentiments... dues coses tan necessàries i a voltes tan contraposades. Hem d'intentar trobar un punt mig, no pot ser que no parlin el mateix llenguatge, un dels dos a de cedir una mica, el problema és qui cedeix... si ho fa el ‘sentiment' malament, ja que a la vida necessitem una mica (o molt!) de sentiment, és el que ens fa sentir vius, és la passió, l'emoció, l'excitació, tot allò que ens fa desitjar quelcom... ara bé si cedeix la ‘raó', malament també, podem viure sense ser conscients dels nostre actes? sense mesurar la magnitud dels fets?
    Personalment et diria que hauria de guanyar el sentiment... és el romanticisme pur... i potser perquè en mi sempre a guanyat la raó (... i així m'ha anat!!). Però penso que tampoc es tracta de blanc o negre... molt de sentiment amb un punt de raó, que ens faci ser suficientment objectius... ‘seny i rauxa', ambdós al mateix temps com a definició de la nostre forma de ser.
    Dius coses molt ‘fortes', sentiment molt profunds i contradiccions molt ‘dures'.
    "voldria sentir-me sola i lliure"... una vers que tret de context seria d'allò més normal, però dir-li això a la persona estimada... bufa! que fort!
    Els versos que més m'han impressionat son:
    "Sí, et necessito,
    però a mida,
    haig de crear-te,
    però sense patrons."
    si s'ha de ‘crear' algú, senyal que no existeix... no és la persona que volem, potser té alguna cosa que ens agrada, algun ‘sentiment', però clarament guanya la ‘raó'!!

    Que bonic quan raó i sentiment parlen el mateix llenguatge... llavors ja només queda somiar amb impossibles...

    un petó
    Jordi.

  • interpreto[Ofensiu]
    Shu Hua | 08-03-2005 | Valoració: 9

    que es tracta d'una dona maltractada que finalment troba audàcia per alliberar-se. És trist quan tot t'ho troben malament. i tendim a crear els qui ens envolten, molts vegades no els coneixem tal com són, sinó com els hem creat. un poema molt bonic.
    També et comento el del Giser, em sembla que li haurà agradat molt, perquè és una demostració d'amistat molt bonica. Dedicar-li un poema a algú és un regal preciós.

    Glòria

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 01-03-2005

    COMENT

    Efectivament: raó i sentiments no parlen el mateix llenguatge. Bé, potser en alguna ocasió ens podem trobar que coincideixen, però en general, no parlen el mateix llenguatge.

    I l'enumeració que fas aquesta vegada també és brillant: "et vull però fas nosa", "llegiràs on no hi ha pensaments", "pensaràs on no hi ha paraules"...

    Una bella forma de mostrar l'ambivalència humana: allò que ens mana el cap versus allò que ens aconsella el cor.

    Ben plantejat i ben resolt.

    Salut!

    LLIBRE

  • Reflectida[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 28-02-2005 | Valoració: 9

    Fantàstic, hom es pot sentir molt identificat amb aquests sentiments ambivalents. No se domentar poesia, però amb aquesta m'he sentit reflectida, allò que vols perdre però al hora desitges, allò que vols oblidar però que et costa deixar de costat.

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Thalassa | 23-02-2005

    Està molt ben escrit! m'ha agradat moltíssim el monòleg aquest de necessitat i angoixa...

    Felicitats!

    Thalassa

  • Brillant[Ofensiu]
    OhCapità | 04-02-2005 | Valoració: 10

    L'he llegit. L'he tornat a llegir. Ara ho torno a fer i hi ha alguna que em perdo, segur. Però el títol em suggereix sempre el què em passa a mi. El meu raonament va per un costat i els sentiments per un altre, i llavor m'equivoco. Encertat desenvolupament. En primera lectura m'ha semblat trist, molt trist. Per què passar desapercebuda? Anònima? Això és crueltat amb un mateix allà on hi ha contradiccions, cito
    "Et vull
    però em fas nosa, " Què vols realment? Crear poc a poc amb mesura, sense presses, sense cap original. Vols crear un ORIGINAL a la teva mida. Ah! Si tot fos tan fàcil! De fet ens ho compliquem nosaltres, no? El què veiem, coneixem ens captiva però, ...., els impulsos emocionals ens colpegen i fan trontollar, i llavors volem ser lliures, no tenir cadenes però hi són. Cadenes invisibles!
    Brillant, molt brillant. Arrodoneixes el final amb presició i mestria.

  • m'agrada[Ofensiu]
    AINOA | 04-02-2005 | Valoració: 9

    Es força complicat entendreu, pero la realitat es aquesta.
    I tens tota la raó, quant dius que els sentiments i la raó no parlen el mateix llenguatge.
    Perqué el que es bo per el cor, no sempre u comparteix el cervell.
    una abraçada.

  • la veu de la consciència...[Ofensiu]
    ROSASP | 02-02-2005 | Valoració: 10

    Amatent a tot el que fem i diem, jutjant els nostres actes, engabiant els nostres sentiments. Ja tens raó que la raó i els sentiments no parlen el mateix llenguatge.
    Com podem fem que la raó sigui més tolerant i es comuniqui millor amb els dictats del cor?
    Difícil fer que s'entinguin, potser la raó porta molta càrrega d'ensenyances i judicis que ens han invait el cap des de molt petits, el producte de molts valors adquirits per la societat que ens envolta. Així donç, podríem intentar no seguir els patrons i deixar-la que es mostrés sense tantes influències...
    Un poema clar i contundent, amb un punt d'inconformitat. Un tema molt original i ben treballat.
    Felicitats i una forta abraçada!
    PD.- Aprofito per donar-te les gràcies pels teus comentaris, em donen força per continuar escrivint. Em fa molta i·lusió que t'agradin els meus poemes i que en captis tant bé l'essència del que hi vull dir.

Valoració mitja: 9.63