Raó de ser

Vaig néixer un dia 26 a les dues de la matinada. Vaig arribar molt tard, i aquesta impuntualitat s’ha mantingut constant en la meva vida. Tinc la certesa, o més aviat m’agrada creure, que els esdeveniments del teu naixement et defineixen d’alguna manera com a persona. Per exemple, conec gent molt pesada que va tenir la seva mare de part durant hores. O, en un cas diferent, quan una persona es dedica a fer comentaris a l’esquena de la gent, a riure’s de tothom sense emparar-se a ningú, sabeu qui vull dir? Aquestes persones que no tenen escrúpols i els encanta la zitzània. Gent que gaudeix amb el caos i la destrucció, que organitzarien una guerra mundial per diversió. Personatges que amb freqüència fan explotar metafòricament, i literalment, els cervells dels que els envolten. Humans pels pèls, éssers grotescos de les més profundes entranyes dels inferns camuflats entre nosaltres. Fins i tot vinguts d’altres planetes. Aquestes criatures infames i menyspreables que es retorcen i repten per la superfície terrestre exigint ser alimentats de l’odi i la desesperació de tothom que els envolta, invisibles a ull nu, que mostren la seva forma real a la llum de la lluna. Ja sabeu, aquest tipus de gent, tothom en coneix algun. Com deuria de ser el seu part, oi?