Ralet ralet

Caram caram!!
Penso que el que dius es molt encertat, des de ben petits ens ensenyen moltes coses que aleshores veiem divertides, pero quan creixem ens donem compte de que molts d'aquests jocs a vegades reflecteixen totalment la realitat dels grans!!
Per cert moltes gràcies per llegirme i comentarme, t'aniré llegint!!

Accepto el repte, Caram caram, però em caldrà una mica de temps per documentar-me perquè ja fa tres o quatre dies que vaig deixar enrere l'adolescència i els records se m'esvaeixen. A més, com has pogut deduir de la lectura de "La beneita", aquesta relataire considera que la canalla és genial, vital i alegre, i si quelcom s'esgarria una mica, cagada pastoret, som els adults els que no ho estem fent prou bé. Fins aviat. Una abraçada!

Caram, caram, ara entenc perquè quan els adults fan aquest joc als infants, la cantarella es repeteix una vegada i una altra, és per inculcar-los que el ralet, ralet no s'acaba mai. Un relat divertit i enginyós. Benvingut a aquesta colla de relataires. Serà un plaer anar llegint els teus relats.

home de profit fa que la gent se n'aprofiti. Molt interessant l'anàlisi psicològica, però. Així, les pessigolles del ralet ralet són una mena de domesticació amable perquè de grans ens costi menys rascar-nos la butxaca? Curiós.