Cercador
Rajos de sol i amor
Un relat de: NefertitisEl canvi de temperatures evidencia, ara sí, que s’acosta l’estiu, la calor. Després de dies freds, grisos i plujosos els rajos de sol avancen als núvols deixant-los enrere. Mentre, el sol ocupa ara tot l’espai del cel blau que avui m’acompanya.
Observo la gent; pantalans curts, samarretes de tirans, sandàlies ... Però jo encara camino amb el meu jersei. Per mi tot just ara és la meva temperatura ideal, ni fred ni calor. Però en aquells moments del dia en que et penso, les galtes se m‘enrogeixen, i a poc a poc, la temperatura del meu cos es dispara. Penso en les teves abraçades, els teus petons, les teves mans a la meva cintura...I tota jo em desfaig. I és que tenir-te al meu costat és el millor que sento avui i sentiré demà... I un dia fins i tot diré: “i sempre”.
Observo la gent; pantalans curts, samarretes de tirans, sandàlies ... Però jo encara camino amb el meu jersei. Per mi tot just ara és la meva temperatura ideal, ni fred ni calor. Però en aquells moments del dia en que et penso, les galtes se m‘enrogeixen, i a poc a poc, la temperatura del meu cos es dispara. Penso en les teves abraçades, els teus petons, les teves mans a la meva cintura...I tota jo em desfaig. I és que tenir-te al meu costat és el millor que sento avui i sentiré demà... I un dia fins i tot diré: “i sempre”.
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

89 Relats
108 Comentaris
30319 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Nascuda en un vell paratge de muntanyes he buscat afligida un món on cercar la calma, la llibertat... Però en el fons, sempre he estat una persona híbrida, distinta a tot i a tothom. I davant d'aquesta nostàlgia, únicament he vessat llàgrimes amargues i m'he autoavdicat una condemna per ésser invisible davant d'un món perfecte, per la meva manera de concebre aquest. Però he perdut milers de trens, he viatjat al més enllà; però algú m'ha donat una embranzida... No sé qui sóc, on vaig... Únicament escric, perquè és en la poesia, en cada mot on puc ser tot allò que sempre he anhelat. L'únic port que aporta calma al meu cor.Últims relats de l'autor
- Donant-t’hi encara les mil i una voltes
- Em pregunto...
- Jugar a desenamorar-me
- Només jo, el vent i els meus pensaments
- T'enyoro. És la única cosa que et puc dir
- Cada nota, un sentiment
- Em diuen que... Però la realitat és distinta.
- I ara em toca dir-te adéu malgrat no vulgui
- De nou cercant per recuperar l'oblit
- Rajos de sol i amor
- Sentiments i arguments
- Èxtasi de lluna
- Poesia senzilla però essencial
- Pensar-te i estimar-te les vint-i-quatre hores del dia
- Inseguretats complexes

