Raig d'esperança

Un relat de: AVERROIS

L'habitació resta buida,
tan sols per una finestra,
que ha vist passar els anys,
entra un raig de sol,
amb la força del naixent,
directe i lluent.
Inconstants els mobles,
ploren i es queixen,
amb veu melangiosa,
tètrica i greu,
però el raig segueix sent,
directe i lluent.
A la taula un rellotge,
segon a segon va comptant,
sembla cada cop més fort,
per fer-se en el mon un lloc,
però el raig segueix sent,
directe i lluent.
Els batecs del meu cor,
rítmics i constants,
la respiració compassada,
melodia vital,
però el raig segueix sent,
directe i lluent.





Comentaris

  • me´l firo pels preferits, jeje[Ofensiu]
    helena | 27-04-2006 | Valoració: 10


    Averrois, quin poema més impecable.

    Sento el raig de llum, sento el Sol il.luminant

    els mobles, la finestra. I la teva ànima profunda.


    No trobes, que a voltes un àngel ens sobrevola

    i fa que resorgim d´entre les ombres?,

    com en aquest poema espléndid.

    mariona

  • I es per..[Ofensiu]
    ZeroNegatiu | 04-04-2006

    .. lletres com aquestes que val la pena
    tocar la pell del sol tant directe i lloent.

    Gràcies per una acollida tant càlida.

  • Els mots, que són tu[Ofensiu]
    helena | 29-03-2006 | Valoració: 10



    El raig segeix sent,

    i la llum, que és la vida,

    i els mots que són tu,

    i romanen intactes,

    aliens al pas del temps.


    Un petó!


    mariona

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370446 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!