RACONS DE LAVA

Por, nerviosisme, fragilitat . . .pau. En un racó de la barra, fugint de cada dia, aïllant-se de la gent que l'envolta, patint per allò que vol però no pot, la seva mirada la salva sense voler. La captura lleugerament, sentint-se ella abraçada i en pau. Respita profundament el seu alè, aquell alè que li donarà vida per a uns dies més. Un instant, una vida . . . Un record del present. Com un volcà adormit reposa a dins seu en pau, amb força, amb amor. En un racó del seu cor, amb la lava encara fumejant . . .