Cercador
Ràbia
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Et ve dels dins més endinsats, d'un baix ventre, de l'ancestral, atàvica com és. Quan apareix notes com puja a pressió, iracunda i ferruda, com no té cap problema en colgar la roda subtil energètica que nia al coll, aquella que es tradueix en un color blau astral i que significa comunicació. Entens que farà per escanyar-la o tergiversar-la, que hi malparidejarà, i no vols o no pots fer-hi massa, per més que sàpigues de què va per l'experiència. En el fons et ve de gust el gust de l'acidesa que comporta, aquell fuetejar amb mots o mirades o accions. T'agrada lluir d'aquest poder.
Et ve i és ràpida, característica que no perd. Tant se li'n fot el sedàs de la raó que queda llunyana, un dèbil so que l'huracà que et posseeix engoleix i mareja i passeja fins a les quimbambes, que allà no destorba, espai de mutis i remutis i que tingui clar qui mana.
Et ve arran d'una conversa, d'un fet, d'un pensament, d'una suposició... Crema des dels ulls, no us hi poséssiu al davant. Socarra i fulmina, aquesta mena de diable sense flaire de sofre.
Però hi ha una cosa: el seu tacte varia. Intangiblement esdevé com d'ullals esmolats de felin, com de punxes hiperbolitzades de rosers salvatges. I s'enfonsa en la víctima. S'hi enfonsa ignorant que a vegades esdevé compresa i acceptada, que cau del pedestal, i que qui la rep en aquestes condicions la pot notar com una pluja fina de closques de cacauet que únicament...fa pessigolles. I es posa a riure. L'ha combatuda! Algun cop en pot restar un residu tan minso que toca el dos cap el baix ventre, on hi té el cau i hi viu.
--------i el comentari de la jutgessa:
Mena,
M'ha agradat el teu text sobre la ràbia. Crec que has sabut transmetre molt bé aquesta emoció utilitzant tots els sentits. Fas servir un to punyent, rabiós i un vocabulari molt adequat: ancestral, pressió iracunda i ferruda, malparidejarà (jejejeje...), fuetejar, socarrar, fulminar...
Final sobtant amb bon missatge: malgrat tanta ferocitat, tot depèn de com es rep la ràbia de l'altre. És fàcil de deixar-la fora de combat si s'és capaç de comprendre-la. M'encanta!
Et ve i és ràpida, característica que no perd. Tant se li'n fot el sedàs de la raó que queda llunyana, un dèbil so que l'huracà que et posseeix engoleix i mareja i passeja fins a les quimbambes, que allà no destorba, espai de mutis i remutis i que tingui clar qui mana.
Et ve arran d'una conversa, d'un fet, d'un pensament, d'una suposició... Crema des dels ulls, no us hi poséssiu al davant. Socarra i fulmina, aquesta mena de diable sense flaire de sofre.
Però hi ha una cosa: el seu tacte varia. Intangiblement esdevé com d'ullals esmolats de felin, com de punxes hiperbolitzades de rosers salvatges. I s'enfonsa en la víctima. S'hi enfonsa ignorant que a vegades esdevé compresa i acceptada, que cau del pedestal, i que qui la rep en aquestes condicions la pot notar com una pluja fina de closques de cacauet que únicament...fa pessigolles. I es posa a riure. L'ha combatuda! Algun cop en pot restar un residu tan minso que toca el dos cap el baix ventre, on hi té el cau i hi viu.
--------i el comentari de la jutgessa:
Mena,
M'ha agradat el teu text sobre la ràbia. Crec que has sabut transmetre molt bé aquesta emoció utilitzant tots els sentits. Fas servir un to punyent, rabiós i un vocabulari molt adequat: ancestral, pressió iracunda i ferruda, malparidejarà (jejejeje...), fuetejar, socarrar, fulminar...
Final sobtant amb bon missatge: malgrat tanta ferocitat, tot depèn de com es rep la ràbia de l'altre. És fàcil de deixar-la fora de combat si s'és capaç de comprendre-la. M'encanta!
Comentaris
-
Un article molt enginyós.[Ofensiu]unicorn_gris | 02-07-2015 | Valoració: 9
M'agrada.
Tens raó. La ràbia és així de potenta, i sempre intenta controlar-te, seduir-te, convèncer-te, fer-te sentir que et dóna poder...
La ràbia és un dels sentiments més poderosos i perillosos, efectivament.
Mës ens val conservar la tranquilitat, el seny i la moderació enfront d'aquesta ràbia que sempre tenim dins del cor i que sempre intentarà jugar amb nosaltres.
Gràcies per aquest article. Ens veiem, salut. -
Ebullició[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 29-06-2015 | Valoració: 10
La ràbia va pujant, va pujant fins que vessa de l'olla. Un altre dia puja de cop i fa saltar la tapa. Sigui com sigui, arribi com arribi crec que has descrit amb humor, saviesa i, sobretot, literatura, el què és la ràbia. Et felicito pel to, per la creativitat i pel bon regust que queda després de llegir-lo. Una abraçada.
Aleix
-
Desprevingut[Ofensiu]Bonhomia | 29-06-2015 | Valoració: 10
Moltes gràcies pel teu humor, Mena. És fictici. Si no ho fos, no em creuria amb ganes d'escriure això, suposo. Però vaja ( hahaha! ), tot arriba.
El teu relat Ràbia m'ha sobtat. Potser no hi entenc massa. Potser estic massa content per a llegir un relat seriós. Vaja, que, felicitats pel relat i espero que t'hagis desfogat, que va molt bé!
Sergi : ) -
molt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 27-06-2015 | Valoració: 10
Com sempre descrius molt. Be el que et proposes.
montse
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435743 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com