Ràbia, només ràbia...

...crides que odies, i et carcom la ràbia, jo també ho he sentit... i sé que mirarlo als ulls després de donar-te compte de com es en realitat fa mes mal que res en el món i que cada cop que veus que riu penses que no es mereix ni lacapactat de relacionarse amb la gent, ara que t'has desfogat i que has donat a conèixer al món un imbècil més,no t'oblidis de que el millor es deixar passar el temps, i olvidar... perque citicar-lo, burlar-te d'ell o donar a coneixer més el teu odi, serà caure tan baix com ell i semblar rencorosa... al cap i a la fi ell no es mereix ni que gastis teclat dient lo imbècil que és.

petons

18.... jijijiji!

oi tan que hi ha ràbia en aquest escrit...! uoo!
Suposo que t'has (o millor dit: et vas...) quedar ben tranquila després d'escriure'l; perquè: quina desfugada! jejeje

No t'havia llegit mai encara, i de fet veig que no escrius amb massa freqüència...! ara ja fa quasi un any que no escrius!

Per cert: ---> F E L I C I T A T S !!!


Que vagi bé!
Ens veiem per aquí!

Gemm@

BEN FET
GEMMA | 29-03-05 | Valoració: 10

[marcar com a ofensiu]
juasssssss
a mi em va passar el mateixxxxxx
pufff me sentit tope identificada,
ma agradat molt llegir el teu relat de veritat!
i... passa d'ell, comença una vida nova plena d'aventures sense els homes o putser nomes sense aquest en concret...
ESBORREM-ELS DE LES NOSTRES MENTS
als que ens han fet mal,
i no els perdonem... han jugat amb nosaltres i això no te perdó

un petó wapa i fins sempre
GEMMA

però és ara que sóc a aquí i és ara que dic la meva...
És cert, ponxe, que quan acabes de llegir el text et kedes... " joder... k bé...", se't veu que ho has tret tot, i mola, però com a relat literari... no m'agrada... És un text de reflecció interna, i no hi he trobat res d'especial, es la mateixa k possiblement fem tots quan acabem amb una relació k no ha anat bé, cadascuna té els seus detalls, com l'enfrontament amb una amiga ( típic, d'altre banda), o el sentir-te insatisfeta....

Independenment d'això... i ara refleccionant sobre el comentari de l'AnNna... Em sembla que aquest any a la classe hi ha quatre persones que estan a gust i les altres ens sentim k ens donen pel cul cada vegada que entrem a akell edifici de merda... No t'amarguis i passa de tot, son 2 anys...

si a més i més que és un merdes... i ja a la primera nit... et fa mal i només dura un minut... que es dediqui a una altra cosa... ( potser li acaba amb punxa afilada i talla sentiments i somnis de persones innocents) je je je
xcert... el títol li escau bé al relat... és una explossió de ràbia + odi + fàstic + rialles despectives.... BOOOOM! ho has buidat tot tia... t´has quedat neta, nova... ara has d´omplir-te... no de més odis, ràbies, fàstics, records negres... si no de rialles i d´indiferències d´aquell que t´ha traït... m´has fet pena... però també m´has fet riure... això vol dir que ell no ha aconseguit ensorrar-te, podrir-te, amargar-te la vida, tancar-te en un record passat i marcar-te per molt de temps... RIU, RIU, RIU... perquè ell no s´ha emportat de TU... més que RIALLES d´indiferència i despreci... ( pobre tio! )
bé, PONXE... que siguis feliç i... anima a l´AnNna... sobretot ara que no hi ha competències sentimentals ni cegueres amoroses que maten amistats de l´ànima...
un ptó, wuapíssima... i anima´t... quan tornis del llac NESS... obre els ulls i respira fons... el món... encara és TEU!!!

m agradat forca

Ay Ponxe meva... nuse k dirt... porto tot el dia aki a casa rallat numes pensant en el moment en que el meu putu pare exploti d'un pet i em deixi viure trankil...! no demano més... merxi x tenirt al meu costat sempre... L'amistat no és mes k aixo... estar l'un al costat de laltre passi el k passi, pensin el k pensin... diguin el k diguin... x aixo i numes x axo ttm i ens tindrem a pokes passes l'un d latre... serem com el pepito grillo...(ja ho som!) a un silbidito... i ja stic aki!!! jajajaja... :$

weno reina... no vuy posar gaires cutrades pk la gent k llegeixi axo nose pas k pensara...!! jajaja SOM GERMANS I PUNT!! I ESTIC CONVENÇUT K ENS PODREM FER GERMANS DAVANT DUN NOTARI...!!! JAJA ki paga mana, no???
by: BRADDD!!

He plorat... Igual com el dia que em vas passar l'escrit.
És cert que el Gerard va ser un cabró que només ens va saber fer mal a les dues... Jo sí que sentia ràbia quan estaves amb ell! Però bé, vaig aprendre que era un merdes i que jo no el volia per a res. I tu ho vas aprendre més tard, fallant en una de les coses que recordaries tota la vida. Recordo aquell retrobament després d'una setmana d'estiu sense soritr de casa per no veure't... a davant del Crac-crac... que vem fer com si no hagués passat res... Encara eres amb ell, però tant se me'n fotia.
Bé, sí, vam estar a punt de perdre'ns l'una a l'altra. Però ja va estar. Ara les coses comencen a posar-se crítiques altra vegada, no per culpa de cap noi, sinó de la vida en si, de les circumstàncies, de l'ambient, del canvi d'escola i l'inici a l'institut amb gent nova... Sento que tothom es distancia de mi. Poc a poc, lentament. Però ho noto. I cada vegada que ens ajuntem, no em pot deixar de sonar com una cosa falsíssima. Són coses que té la vida. Però sento que actuem. La vida és massa difícil. No puc més. Caic i ningú se n'adona. Em desespero. Ploro. Però no`puc deixar que 4 pringades m'enfonsin. Per més que bufi el vent, mai podrà fer caure la muntanya. Aguantaré perquè em dic Anna i perquè no vull rebaixar-me ni donar-vos el plaer de veure'm a baix de tot. Encara no sé què faré l'any que ve, és possible que em canvii d'institut perquè no crec que aguanti dos anys sencers amb vosaltres si aneu d'aquest plan. Una mica està bé, però arribarà el dia que explotaré.

Bé, això més que un comentari del relat és una reflexió i un comentari personal... però necessitava fer-ho. No sé el què faré quan em diguis a l'insti que l'has llegit. Però bé, és igual.
Molts petons a tothom qui s'hagi llegit això.

Adéu, Anna. Ens veiem.

aNNNa.