Ràbia Menyspreu i Ganes d'Escupir

Un relat de: Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

" Ràbia - Menyspreu i Ganes d' Escupir "

Tot començà per un article que, anys enrera, vaig escriure i que's publicà dalt d'un dels dos setmanaris locals.L'article en questió duia per titol: Per què vaig de putes ?
Sí ," Per què vaig de putes?" Talment com ho he escrit ara i amb punt d'interogació.
A dir ver jo no donava cap explicació perquè anava, o no anava, a aquestes cases de dones suposadament mal famades. Més aviat deia - més clar que l'aigua - que això no importava a ningú i que jo no m'aficava amb qui es colgava el veí o la veí.
Doncs l'articletxo - en aquest estimat païs nostre de genteta que llegeix molt poc i m'atreviaria dir que no sap llegir o que llegeix lo que l'interessa a la seva manera - me causà un tal rebombori d'escandol pare senyor que no vos podeu imaginar.
Allò era una vergonya! Com és que tenia la barra d'escriure coses aixi!

" El meu nebod se'n va del boll!", fins i tot, arribà a dir una tia meva, ja d'edat avençada, germana de la mare a c s i amb pocs anys la pobra d'escolarització.

Resultava que jo havia escrit el que no havia escrit i havia explicat el que no havia explicat.

Mesos després se me convidà a escriure a una weeb d'internet de caire un tant irònica. Crec que li deien: " galeon.com".
Hi surtiren uns quants escrits meus amb la fotografia d'un senyor amb capell ( servidor) vostrei la legenda: " Macho. Católico.Hidalgo y Putero".
Cap escrit meu lloava ni recomanava per res del món excercir la prostititució ni frequentar-la.
Simplement deia que qui era net de pecat tiràs la primera pedra i que sovint les nomenades putes eren més honestes que les que van pel món de "santes".
Creureu que me tornà caure una pluja d'improperis i comentaris fora de lloc?
Ara resultava que jo bravejava d'haver anat i anar a veure les " dones de mala vida". I a més bravejava publicament i amb lletres de motle. Negre damunt blanc. Cosa que cap membre de la catefa d'hipocrits -que censura i criminalitza la prostitució, però se'n serveix quan li convé - mai havia fet abans.
I que més estimats i estimades?
En aquest moment no estic per seguir amb el tema que he encetat aqui i parlar de Cròniques no terrenals o de pelicules cardeneres.
Ah sí! " Crónicas Marcianas" un programetxo de televisó fems - feliçment desaparegut després de vuit anys de màxima audiència televisiva. Això il-lustra molt sobre la categoria intelectual dels televidents que tenim actualment.
I " F.B.I" - Frikis Buscan Incordiar - la gran producció de "Manga Films", dirigida per Javier Cardenas. Una pelicula , sense cap ni peus d'argument; que l'estiu del 2004 s'estrenà i estigué uns dos mesos en cartelera a tota Espanya.
Sento fàstic, ganes de vomitar i agrura a la gargamella cap a tots quan - mancats de sentit d'humor - menteixen respecte a mi i escampen una imatge distorcionada; amagats rera la covarda poltrona de l'anonimat d'un nick. Amb tot el respecte degut i que's mereixen les seves mares, aquesta colla de virolles mal llengats mereix la meva escopinada i el qualificatiu de fills de .....
Facin tots ells examen de consciència. Es mirin, la seva cara de porcs, al mirall i veuràn qui és de veritat l'autentic friki ( en el sentit pejoratiu que actualment es dóna a aquesta paraula estrangera).
No els vull gens de mal. Desijar-los el tret al cervell, de qualsevol organització terrorista, seria fer-los un honor inmerescud.
Només sento cap a tots ells; quan llegesc sos missatges o m'escometen, maleducadament i escridassant ,pel carrer mon nom i cognom :
Ràbia. Menyspreu i Ganes d' Escupir-los a la cara

Comentaris

  • Un poc fort[Ofensiu]
    Astut | 04-07-2006 | Valoració: 8

    Un poc fort. Possiblement hi hagi que no li agrada; però es veu que esteu cansat que vos provoquin.Aixi que heu fet molt bé de cantar-los les quaranta.
    Enhorabona!

    Jo sóc dels qui pensen que no escriviu malament.

l´Autor

Foto de perfil de Joan  Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

222 Relats

334 Comentaris

198913 Lectures

Valoració de l'autor: 9.01

Biografia:
Vaig neixer a França on els meus pares havien emigrat i quan tenia tretze anys venguérem a Mallorca d'on procedeix tota la meva nissaga.
A l'hora d'ara ja he passat la setentena d'anys. Per sang, adopció i sobretot convicció em consider mallorqui de socarrel i pet tant de llengua i cultura catalana i ho defensaré sempre. Ho he defensat al setmanari "Sóller" on ja col-laborava de petit visquent el seu fundador JOAN MARQUÉS ARBONA !Pinoi" - d'això han passat ja cinquanta anys. (Ho recordo per si acàs hi ha qui no ho sap o intencionadament ho hagués oblidat) També aquesta ha sigut la meva positura a la "VEU DE SÓLLER) i ja no diguem al quinzenal "L'ESTEL DE MALLORCA" que dirigeix i edita un entusiaste patriota del catalanisme que fuma en pipa com el santjoaner i ex-conserje de nit de l'hotel " Bahía Grande" nomenat Mateu Joan i Florit.
Ah que quedi clar que no sóc ni anti francés ni anti espanyol però sí anti centralista i anti jacobi.