QUÍTXUA

Un relat de: Núria Niubó

Photobucket
Foto: Fidel, "Mare i fill, al fons el Cerro rico" Potosí (Bolívia), octubre de 2004



Quítxua

Et daré un carranquet, petitó de la mare,
per jugar a la plaça amb quitxalla menuda,
allí l'aire és fresc i el sol molt proper.
Jo seuré amb les mares i farem xerrameca,
en quítxua, que és nostra mena de ser.

Tu, fill meu, fes juguesca amb la parla que vulguis
que jo sé que dins teu el nostre poble hi és.
Creixeràs arrelant al teu cor la nostra llengua,
amb la tendresa dels vincles que tenim tu i jo,
i viuràs amb llibertat per trobar el teu destí.

De més gran, quan els jocs només siguin records,
ens retrobarem fent converses en quítxua amorós.


………………….



Núria
16 de gener 2012

Comentaris

  • Els orígens[Ofensiu]
    Naiade | 06-02-2012 | Valoració: 10

    Un poema preciós, ple de tendresa. Fomentar i conservar les arrels com l’amor de mare i fill. Enhorabona Núria .
    Una forta abraçada

  • Càlid i dolç poema[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-01-2012 | Valoració: 10

    Has sabut crear tot un món càlid, d’amor i transmissió de la tradició heretada, a partir d’una imatge amb colors durs, de la gama freda de les tonalitats plàstiques.

    Les mans enllaçades de la dona i la criatura es concreten en paraules que ens transmeten un sentiment pur, generós, sense límits ni condicions.
    La roba i l’abillament ens parlen de la vida d’ambdós en un context molt concret, que tu has subratllant de forma contundent.
    El caminar endavant ens porta cap al futur de la mateixa manera que els teus darrers versos parlen de creixement i de vida, però també de continuïtat.

    Enhorabona per aquest dolç poema, Núria!

    T’envio una abraçada nova, com l’Any que hem encetat i que desitjo que et sigui bo de veritat i ens permeti continuar en contacte, no tan sols virtual,
    Unaquimera

  • cultures ancestrals...[Ofensiu]
    joandemataro | 22-01-2012 | Valoració: 10

    llengües que han sobreviscut a tot perquè bateguen en cada gota de sang, com la nostra oi !

    un poema tendre, molt tendre i alhora ple de vida i esperança

    núria és un plaer llegir-te i un gran regal cada comentari que em dediques
    ets un sol que escampa les boires !

    una abraçada
    joan

  • Defensa del quítxua[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-01-2012 | Valoració: 10

    Per damunt de les parles de tot el món sempre hi haurà un llenguatge que mai s'extingirà : el de dos cors que es parlen sense paraules. El de mare i fill.
    Precios poema, Núria !

    Gràcies per la teva amable retrobada al forum .
    Una forta abraçada.

  • Un poema deliciós![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 22-01-2012

    Regalims de tendresa
    Dolces esperances
    Parlars confidents
    Venerable saviesa
    Amors latents

    ............

    La meva enhorabona, poetessa, per crear un poema deliciós.
    Una abraçada, Núria.

    Mercè


  • gypsy | 22-01-2012


    Molt bell i tendre. Traspua emoció i veritat. Em va agradar molt quan el vaig llegir al fòrum. Un gran poema, poetassa!

    ;-)

  • Bonic poema[Ofensiu]
    free sound | 21-01-2012 | Valoració: 10

    i gràcies per les teves paraules...
    Que de tots els racons del món,
    n'aprenem les imatges més tendres.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

149 Relats

1116 Comentaris

201779 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC