Quirch Vilar: circumstància de la pedra

Un relat de: Naninant
De mica en mica va arribant més informació a la redacció del Dimoni. Informació referent a l'eugenial carreter que va viure a mitjans del s. XVIII a Santa Eugènia de Ter. Sabem que el mestre d'aixa, el qual surt gravat el seu nom en una pedra nummulítica de gran mida al carrer de Baix, juntament amb el de Jaume Vilar, presumiblement el seu fill, més la data de 19 de maig de 1752; va ser carreter, que es va casar a la parròquia amb Francisca Bech un meravellós i assolellat 31 d'agost de 1749 sobre els colors llampants de les hortes del Pla de Ter, i que, al seu darrere, pels descendents, sembla que va deixar una casa al costat del pou que avui es pot trobar en el mateix lloc. Doncs es veu, segons els llibres sacramentals, que la seva dona, Francisca, en el testament que fa a la parròquia, aquest redactat l'any 1769, posseïa 30 lliures barceloneses d'en Quirch Vilar, traspassat prèviament. És difícil d'entreveure, ja que no apareix amb l'apel.lació de Vilar, com se solia fer, ja que la dona manllevava el cognom de l'home, sinó que està com a Francisca Costa i Bech. Això és perquè en aquell moment el seu marit actual es deia Joan Costa. Es van casar també a Santa Eugènia de Ter, el 1759. La Francisca, per raons segurament poc difícils d'imaginar, suposem que per les dificultats de la vida en general, va haver de contraure matrimoni tres vegades. La primera amb en Quirch; després amb en Francesc Palmada de Fornells de la Selva, el 1756, també fallit al cap de poc temps; i per últim, amb l'esmentat Joan Costa. D'aquesta manera sabem que en Quirch ja abans del 1756 per alguna raó va morir. O sigui que va arribar de Sant Martí de la Mota el 1749 per casar-se, podria ser provinent del mas Vilar de la parròquia de la Mota, que avui pertany a Palol de Revardit, el qual apareix documentat el 1786 per una qüestió de patrimoni entre germans Vilar; i set anys més tard d'establir-se, com a màxim, passà a glòria. Igualment una altra dada curiosa que es desprèn dels documents és que els tres homes amb qui es va ajuntar la Francisca es dedicaven al mateix ofici. O sigui que en Quirch, en Francesc i en Joan, eren tots tres carreters. Aleshores, o la Francisca tenia certa atracció inconscient pels mestres d'aixa, o hauríem d'entendre que les cerimònies matrimonials en aquella època, més que enguany, eren com contractes, com un intercanvi d'interessos, a causa dels pocs possibles que tenien. Perquè si en Quirch va fallir sobtadament, o d'una manera inesperada, abans d'assolir la maduresa d'edat per poder ser mort natural; podríem pensar que ella es va quedar al càrrec del fill dels dos, Jaume, el que molt més tard, el 1780, trobem als llibres sacramentals per matrimoni, i també en possessió de la casa del carrer de Baix fins que fos prou gran per heretar-la? Que ja que tenia un espai condicionat per portar a terme l'ofici de carreter òptimament, va quedar sempre lligada a aquesta professió? Així doncs, la data gravada a la pedra és el record d'un òbit? D'un testament? O és la commemoració de l'aixecament del seu l'habitacle? I quantes vegades va creuar el pont del Dimoni en Quirch Vilar? Almenys quantes quan feia la mudança, en el carro fet per ell mateix, de Sant Martí de la Mota fins a Santa Eugènia de Ter?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: