Cercador
Quinze segons
Un relat de: deòmises- Compartir:
Te'l mires de nou i penses en la matinada de la borratxera i de la justificació del teu marit abans de marxar cap al bar. No es compleixen anys cada dia, bagassa. Ell sempre tan amable i amb tant de tacte, i tu sempre tan covarda per plantar-li cara. Els ulls de vellut, els llavis partits i, més tard, les costelles i les cuixes contusionades, perquè el petit no sospités res del que passava a casa, eren la seva especialitat quan bevia més del compte. L'ase dels cops i l'esposa exemplar, tot i que massa sovint hi havia una raó de pes per redreçar-te a base de xarop de bastó. Sobretot si arribava calent i et despertava amb ganes de desfogar-se en quinze segons dins d'un forat eixut.
Però la matinada de fa tres dies no va ser capaç de despertar-te i la teva actuació va ser excel·lent. Es va rendir i s'encaminà cap al menjador o això pensaves. Ni els crits et van donar valor per aixecar-te. Simplement vas aclucar els ulls i vas resar perquè no durés massa. Les llàgrimes que no vas plorar llavors les alliberes ara, mentre et cau la safata als peus. Haurà d'arribar el moment en què reconeguis que el teu fill és mort, o la pudor serà insuportable i alarmarà els veïns.
Comentaris
-
està ben escrit.[Ofensiu]tintin333 | 12-09-2020 | Valoració: 8
està ben escrit. però realment no entenc la història.
-
Enhorabona[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 01-06-2020
Benvolgut / benvolguda participant:
Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del X Concurs ARC de Microrelats "Aniversari" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.
Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL ANIVERSARI, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.
Cordialment,
Comissió de Concursos - ARC
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
TEXT AUTORITZACIÓ
En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
i nick/pseudònim relataire ......................................................................................
AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
seleccionat del mes de ..............................................................................,
del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Aniversari” que s’editarà a finals de 2020.
on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).
Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.
Data .......................................
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307190 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978