Cercador
Quines coses, no?
Un relat de: Bonhomia-Ei, tu!
Giro el cap i em trobo subordinat a un obrer que es refrega els collons.
-Desgraciat!
I torna a la feina. I és que semblo quasi un vagabund.
Tinc el cos ofegat per l’ànsia de trobar quelcom i molt, i a més indignat, tant, que ja no sé perquè, no m’atreveixo a preguntar-m’ho i torna el mal de cap.
Passo, ja en un altre carrer, per davant d’una farmàcia, però no tinc diners, avui. I en un xiqui-parc fet a mida de plaça, m’assento en un banc buit i començo a observar i a escoltar els nens i les nenes que hi juguen, ja al capvespre, amb alguna farola encesa en el paratge… i se’m difumina la vida, lleugerament, com un paradís del qual me’n sento una part ben bona. Quines coses, els xiquets i les xiquetes, no?
Sergi Elias
22-09-2011
Comentaris
-
Motiuus profons[Ofensiu]T. Cargol | 26-09-2011
Si, encertes en el teu comentari, els temes són els que dius (pare, mare,...); els que acompanyen la por, que no és tant una qúestió indivifdual o personal.
Tu veus impotència, desesperança, en el teu relat,... però també esperança. Felicitats! -
bona pinzellada[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 23-09-2011
d'un dia per recordar, o no, però un altre dia, i sí, quines coses els xicotets, són curiosos i tan semblants als adults que fan gràcia, fins que ja són adults i mirem cap a altres cantons, però a la fi, res de tot això cura el mal de cap, però fa passar l'estona, i parlar-ne, doncs allibera una mica de tensió.
Bona descripció del personatge, sense ni gairebé citar-lo.
Ferran -
Carrer avall[Ofensiu]franz appa | 22-09-2011
El lector se sent interpel·lat per aquest discurs interior. perquè al cap i a la fi, la veu íntima que descriu el seu breu trajecte urbà d'un dia -probablement- qualsevol, la veu que descabdella i furga en el seu mal de cap, és ben bé igual a la nostra. Per exemple: quants cops no hem observat els nens i nenes i no ens fet aqueixa mateixa pregunta. Quines coses!
Potser no cura el mal de cap, però s'endinsa en l¡anima, aquest relat.
Salut!
franz
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
514756 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA