QUINA SORPRESA

Un relat de: Jaume del Alamo
QUINA SORPRESA

Dins del taüt
abillat amb la mortalla
veig passar l'un i l'altre.

Emmudit i amb les mans
enllaçades a un rosari
recordo els dies
que jugava a pilota
i que mentre anava amb tu al cine
a veure pelis del "Far West"
et tocava les calces
i tu estrenyies les cames.

Recordo que et passava una mà per l'esquena
i mentre et tocava el pit dret,
amorrava els meus llavis a la teva boca,
primer et resisties,
però després et deixaves anar
i la meva llengua s'aferrava all teu paladar
i mentre amb una mà t'estrenyia contra mi
l'altre relliscava dins les teves calces
i acaronava els pètals d'una flor
humida, tendra, plena de rosada.

Ara dins del taüt veig com t'amorres a mi
veig com les teves llàgrimes gotegen sobre el vidre
que protegeix un rostre eixut, mut, de tons cendrosos
I veig com agafes de la mà a qui va ser el meu millor amic
no vaig saber mai que ell era el teu amant.

Me n'adono ara,
Ai caram ¡¡No ho hauria dit mai

Dins del taüt
acabaré de passar el rosari,
i resaré per vosaltres.

Tàrrega 26 d’abril 2020

Comentaris

  • Final divertit[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 30-04-2020 | Valoració: 6

    Des del més enllà es veu tot.

    Neus

  • Les sorpreses[Ofensiu]
    Canela fina | 30-04-2020 | Valoració: 9

    Curiós aquestes paraules que ens ofereixes amb sorpresa final, ben enllaçades que duen a un final encara més sorprenent per a mi: Tàrrega. Compartim ciutat Jaume ;) Una abraçada des d'aquí a la voreta!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Jaume del Alamo

9 Relats

5 Comentaris

642 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00