Quina menjada, de cireres! :)

Ja a casa.
Ens ha costat dir-nos adéu i hem decidit entre rialles, no fer-ho i dir-nos: Fins... Fins... Fins!
Ens hem donat un marge, de dues hores, per poder-nos trobar a faltar. Però...
Aixxxxxssss, no hem sigut capaços. Tu enviant el missatge i jo obrint-lo. El sorollet del teu missatge, arriba abans que soni l'alarma, que m'avisava, que ja han passat 123 minuts... sort que no era... l'habitació 405.

Contenta, imagino la recompensa. Ara, series presoner... Dins un embolcall de cames i braços... Embogia de ganes de trencar l'acord. Tant que he sortit de la dutxa sense barnús! Però no puc esperar, ni una mil•lèsima de res. Què beneita! Però que més dóna. Ara, és estiu, és un plaer notar la pell humida i notar com alguna gota s'escapa lliscant per la pell, i saber localitzar-la... Mentre baixa.

Quines coses! Xopa, agafant el telèfon, lliscant nua ...no sé si estic a l'habitació, el passadís o a la cuina. M’he orientat per la melodia que m'has descarregat...i ara només tinc ulls per llegir i veure... la teva eruga, que no deixa d'estar enfilada i grossa… que fa voletejar les meves papallones.

Somrient. Et responc que davant aquesta erecció... Jo no pararia de bategar: amunt i avall, de xuclar-te per a tot arreu. Com si fossis, tot tu, una poncella.

Riem tots dos de tanta parida i em dius que et tinc afamat. És cert, no hem pensat a menjar. Bé... jajajaja, a part de: A nosaltres mateixos. Llavors, un clic... Què puc agafar per menjar??... Per seguir jugant, a provocar-te!!

> C I R E R E S <
M'omplo una tassa d'elles, ... I a sota l'aixeta., les esbandeixo... En un pim, pam... Foto al cantó. Incloent un missatge de veu:

((( M'encanta menjar cireres. Les has mirat de prop? Vermelles, mullades, brillants. Veure-les i voler mossegar-les)))
((( Les agafes amb dos dits per la cua apropar-les a la boca. Prémer amb dents i llavis... Estirant amb els dits per mossegar. Ummmm la textura... El sabor .... Visualment molt evocador. I per acabar... llavors has d'utilitzar la llengua i les dents per acabar de treure la cirera de l'os i de mentre, dins la boca, el sabor s'escampa i acabo empassant-me, la saliva i la carn de la cirera. Utilitzar la llengua i els dits per treure l'os de la boca. I acabar llepant-los)))

La teva resposta no es fa esperar....
[10/7 16:18] Jajajaja... segueix parlant, m'agraden les cireres, i vull saber com té les menges... l'eruga i jo 'imaginem moltes coses.

Fent-te cas. Segueixo amb un altre missatge de veu:
(((Que bones! No deixaria de menjar. Quan veus ... Que s'acaben, les vas assaborint més i més. I amb ganes de més! Oh... Oh... Oh. S'han acabat! I encara tinc ganes, segueixo amb ganes de cireres l'eruga)))
(((T'imagines: Que la meva boca, pogués omplir-se de cireres i eruga. O... Potser... que el menjava no eren cireres. Si no que imaginava com acaronava, la teva pell càlida, mentre m'escoltaves)))

Es creuen els missatges i veig que dius:

[10/7 16:26]No em faries: ni petons, ni llepades... Aquesta vegada serà... la humitat de la meva boca, al damunt de la teva vall... buscant el teu botó vermell. Que bé podria ser: una cirera mossegada.
[10/7 16:26]Papallona... Espera que busco, que combinar amb les cireres.

Tombada, en el llit, espero de nou el to del WhatsApp. Però, em quedo adormida esperant la teva resposta... Abraçada al coixí i amb el telèfon a la mà.