Quina mandra!

Un relat de: 343.5 m/s
Quina mandra això de posar-me a escriure! Segurament algú de vosaltres es preguntarà: “Si li fa mandra, per què carai ho fa?”. D’altres pensareu que sóc un egocèntric i un pesat, o potser que sóc un friki per començar un relat d’aquesta manera. Doncs tots teniu raó, sóc tot això i molt més. Però ara això no toca, com diria un ex-molt honorable.
El fet, es que no sé on vaig llegir que la millor manera d’aprendre a escriure era escrivint, i he de confessar que és una de les obvietats que m’ha deixat més perplex mai, per la seva senzillesa i per la seva raó. Com aprèn sinó un cosidora a cosir, un venedor a vendre o un lampista a ... arreglar canonades i pelar cables elèctrics? (Gràcies lampistes per aixafar-me la figura retòrica, que d’altra banda no tinc ni idea de com es diu). Així doncs, em prenc aquest petit relat (i els successius que puguin venir) com un mer exercici per arribar a ser algun dia escriptor.
“I per què algú vol arribar a ser escriptor?” us podreu preguntar (si no us ho heu preguntat, és que no aneu per periodistes, i els vostres pares se n’alegraran). Doncs bé, resulta que m’agrada molt llegir la premsa escrita i digital i a vegades, després de llegir una columna o un article d’opinió penso: “Doncs jo ho podria haver fet millor”. Pam. Així de xulo, amb tota l’autoritat per dir-ho que em dóna haver guanyat els jocs florals de la meva classe a primària.
I ara que arribo al quart paràgraf del text, i veig el munt de lletra que ja he escrit en un tres i no res, m’adono que això d’escriure A RAIG no es tan difícil (tal i com jo em pensava). Però els ulls se me’n van a llegir el primer paràgraf i ja em comença a envair un sentiment que conec molt bé: “Doncs jo ho podria haver fet millor”. Pam.

Comentaris

  • Moltes vegades...[Ofensiu]
    AVERROIS | 03-12-2011 | Valoració: 10

    ...m'he fet aquesta pregunta...perquè vull ser escriptor? Serà el repte de la fulla en blanc i que després d'haver escrit et pots sentir com un Déu...has creat alguna cosa a on no hi havia res. Potser també que un té la necessitat de que el llegeixin i que comentin...millor si els hi ha agradat és clar, però així un té una noció de per a on passa. En fi que encara que et faci mandra, escriure és un bon exercici per una ment que sinó podria estar ocupada en altres coses menys interessants.
    Un bon relat reflexiu si senyor, però ja veus que les cabories les tenim tots.
    Benvingut/uda a relats en català a on dintre de poc ja no et farà mandra escriure, perquè la comunitat et llegirà amb tota la seva atenció.
    Una abraçada.

  • molt original...[Ofensiu]
    joandemataro | 02-12-2011 | Valoració: 10

    aquest escrit on fas reflexions i et mostres amb la teva determinació i personalitat

    felicitats doncs i no tinguis mandra per escriure, si t'agrada et donarà moltes satisfaccions, encara que sempre pensaràs el que dius al final i això és bo.

    salutacions
    joan

l´Autor

343.5 m/s

3 Relats

2 Comentaris

1165 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00