Quina gran hit pop, Hiroshima

L'home de Murakami escrivia sobre un nen gran que sentia la pinça del tocadiscos esclafar qualsevol reducte de rebelia (aliè). Em va deixar sense alè...
Bueno, no tant, però era casi una rima, una prima rima que es revolca com una amant perillosa i bohèmia de cristal de Bohèmia: coixa, però no sorda, apart de tàctil, elàstica i freda per fora i estufa per dins...
Untada d'oli relliscós bàsicament (?).

El sarrell mai es despentina, però collons, que és el Japó nano, són somorts fins i tot violant, només esquien sobre la via làctea quan foten l'imbècil o videojocs,
llavorens són els jefes...
De mentres, en un punt inconcret de la costum, aquesta retorna, com és ÍDEM...
I em ressonen paraules brossa en plena cabesita
(soul, soul, soul)

Quan la xatarra espacial es converteix en satèl.lit, no hi ha tu tía com no envïis un missíl tierra aire, com bé saben els nord-americans, els russos, i els aborígens australians...

Per altra banda, ÉS TIC segur que els japos escolten Sigur Rós arrapats entre llits glaçats d'hotels ídem, i algun dia envaïran Finlàndia, i tindran un munt de saunes des d'on enviar conciutadans muntanya avall en boles, merdes d'aquestes que els hi molen...
Jo diria que tenen moltes coses però no tenen autèntic soul, és a dir, no els vec resseguint les cuixes de la Tina Turner a ritme de "Living for the city", cosa que un coreà podria arribar a entendre abans d'assassinar-la per alguna extranya combinació algorítimica....