Quin sabor té l'amor recordat?

Un relat de: Marta

És una vella pregunta, gairebé un mite per a molts i que des de sempre m´he preguntat, perquè no sempre el sabor és el mateix...

De vegades, els finals fan justícia a una història compartida, el saber rescatar la dignitat d'hores gastades perquè no ens deixin un amarg record quan ens entossudim a enfonsar moments.

No és fàcil passar pàgina, cal aparcar ressentiments, dubtes.. deixar de mentir-se un mateix i trobar el motiu per a enterrar d'una vegada tots els altres motius que sovint els sentiments amaguen... però que la raó no ignora.

No sempre les paraules són les justes i sense voler-ho anem deixant petjades d'impotència espargides en un tros de paper o en l'aire que respira impregnat d'absències.

Les absències es pensen, es veuen...fins i tot de vegades es troben reflectides a la cara dels altres fins que els sentits reaccionen en les coses que més mal ens han fet.

Un somriure, una picada d'ullet, al final un amor recordat és com un petó, sempre queda el sabor, el passat, les rialles, les mirades, les paraules... queixes i perquè no laments...gravats en la pell i en una ànima feta trossos.

Però al final sempre penso que no som nosaltres qui decidim amb qui topar en la vida, però si amb qui ens agradaria passar la resta... nomes que això moltes vegades és qüestió de sort.

Marta

Comentaris

  • amors...[Ofensiu]
    Pa amb Tomàquet | 15-01-2008

    sempre em queden els bons moments, a mi.
    i m'apareix un somriure a la cara.
    m'agrada recordar els amors... amors recordats.

  • Jaume47 | 15-01-2008 | Valoració: 10

    Si es sincer sabor a vida i fins i tot a viure etern sense l' oblit.

  • L' amor que recordo[Ofensiu]
    Avet_blau | 15-01-2008 | Valoració: 10

    L' amor que recordo,
    s' enfonsa en l' abisme dels passat,
    de gust agredolç:
    agre, perquè no va reeixir ,
    dolç perquè era suau, de joventut.

    L' amor recordat es una pagina escrita,
    que es valora diferent al llarg dels anys,
    al principi pot fer mal, per desig o rebuig,
    però desprès es va amansint en el pou de
    l' oblit, i es mes suportable.

    Al final s' idealitza,
    i es recorda com un camí que no es va seguir, una travessa de vida que potser seria millor que l'actual... potser.

    La gent que trobem a la vida es limitada, mínima, casual, i la persona que ens ompliria, normalment passa lluny,
    i no es creua en el nostre camí.

    Avet


l´Autor

Foto de perfil de Marta

Marta

44 Relats

222 Comentaris

52212 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
No entenc de poesia nomes de sentiments i en aquest món amagat... sóc viatgera d'històries acabades sense principis... col·leccionista d'adéus sense temps...

Fins i tot sóc a vegades l'obra inconclusa amb infinites possibilitats per a un final.

Soc com soc ...

Gracies a tothom pels seus comentaris i per la seva paciència amb mi


http://desiertodearenaypiel.spaces.live.com/

marta_dunia@hotmail.com