Quin poema!!!

són dos paraules que quan s'ajunten fan una sola
i llavors tenen la força suficient per arribar al cor de la persona a qui se li diu

no cal guarnir-la ni pintar-la de colors doncs és la paraula més bella que s'ha inventat

"t'estimo"
penso que cada dia hauríem de dir-ho a algú

felicitats!
m'agrada com escrius

A vegades quan no poden cridar ben alt i clar t'estim, mos embolicam de mala manera, tan senzill com és ... jo tenia un poema que acabava dient, "qualsevol acte quotidià es converteix amb un poema si acaba amb la paraula t'estim" ...
Per cert xerrant d'embolics, ja no sé si ets nin o nina, ja m'he embullat, be siguis lo que siguis m'agrada molt llegir-te ....

bon any 2005 ple de gent que gosem cridar d'una puta vegada i ben fort t'estimmmm collons !!!!

conxa

De fet les paraules, els poemes de vegades importen ben poc... les mirades diuen "t'estimo, et necessito, queda't aprop meu, fes-me teva, fes-me teu". Calen els poemes preciosos? els poemes molt ben escrits però que arriben poc a l'ànima!? M'agradaria escoltar d'una boca un "t'estimo nena, que collons! ;)". M'agrada molt com escrius... gràcies!

Ullets

Que li diguis com li diguis que l'estimes. Ets una persona amb sensibilitat i això no es pot amagar mai, com tampoc pots amagar que escrius la mar de bé!

Per casualitat, no t'hauràs deixat a la biografia "..... un poc de tendresa", "...... un poc abraçada"?

Petons i fins una altra.

...per arrencar-me una rialla mentre et llegia!
Tens raó. les coses s'han de dir ben clares! la poesia és m'agrada molt, però sobretot quan no és rebuscada, que se sàpiga el que vols dir. A més, la força d'un "t'estimo" pot superar la d'un seguit de versos en escreix, només cal que la diguin amb el cor!
M'encanta l'estil tan personal que tens, això fa que sempre em vingui de gust llegir les coses que vas penjant. No deixis d'escriure totes aquestes idees que et bullen pel cap, ets molt bo!

Apa, una abraçada i un petonet!

PD: m'encanta la imatge que has posat... la meva lluneta!!

Téstimo, és la unió de molts sentiments, de mil versos d'amor. Que bé sona, que bonic.
No necessites més, encara que si els poemes els sents i et surten de l'ànima, encara que siguin una mica cursis tampoc fan mal a ningú (són un afegit, un a més a més, una manera d'expandir el teu amor vet a saber cap a on).
El realment important és el final del teu poema, clar i concís, sense cruïlles ni amagatalls.
Tal com raja...

Un petonàs!

... amb lo fàcil que és dir t' estimo i lo complicar que ho arribem a fer..

com sempre els teus escrits són fantàstics... sobres les paraules que et pugui posar com a comentari, però saps que m'has fet dibuixar un somriure a la cara de bon matí, merci.
ptons!

que més enllà de les paraules trobem la persona que les ha escrit, que més enlla de cada mot albirem l'ànima del poeta, que més enllà de cada vers descobrim la passió amagada del seu creador. I dic "diuen" perquè així m'amago una mica rere premisses inventades en aquest mateix moment, mentre et faig el comentari. I dic "diuen" perquè en realitat ho acabo de dir jo, tot i que segurament ho he llegit en alguna banda, o ho he sentit manta vegada. I malgrat el "diuen" ara ja no capbusso el meu jo darrere l'anonimat i puc parlar-te'n amb claredat. Dic, que més enllà de les paraules, trobem la persona que les ha escrit... i darrere els teus poemes jo trobo una gran persona.

Salut!

LLIBRE

Jugues i jugues amb les paraules siguin teves o no. Això sí, els hi dones el teu toc celestial (llunàtic potser?), personal, únic. És el què m'impressiona més de tu que del no res fas VIDA=POESIA.

Oh Suprem d'entre els Suprems, il·luminem una mica!!